Desapareixen els avis?

En les últimes dècades els avis han adquirit un paper rellevant, quasi imprescindible, a l’hora de cuidar i educar els nens

e

Un paper que, en alguns casos, pot ser excessiu. No perquè els avis vulguin ficar-s’hi massa, sinó perquè alguns pares els deleguen massa feina. El que podia ser una agradable activitat ocasional es converteix a vegades en una càrrega quotidiana a jornada més que completa. Alguns pares sembla que pensin: “Jo no puc renunciar a la meva carrera professional, només faltaria... però els avis sí que poden renunciar a aixecar-se tard, a anar a passejar o a jugar a petanca; ells tenen obligacions, i si no volien cuidar els néts, que no els haguessin tingut...”

e

El cas és que al mateix temps que els avis assumien més i més responsabilitats, els néts han anat arribant més i més tard. L’edat mitjana de la maternitat a Espanya és de 31,6 anys (2012): un any i mig més que a França o quasi dos anys més que al Regne Unit (i no és que 29 o 30 anys sigui precisament precoç). Quan l’edat mitjana de les mares era de 25 anys, la de les àvies era de 50. Si la situació actual es manté -la tendència és endarrerir-se encara més-, les àvies tindran algun dia una mitjana de 63 anys (i els avis solen ser una mica més grans) per canviar bolquers o consolar un nadó que plora, 66 per córrer darrere un nen entremaliat o bregar amb una rebequeria i 70 o 80 anys per cuidar nens i adolescents durant l’estiu i el Nadal, quan l’escola tanca però els pares encara treballen.

e

Fa unes setmanes un anunci d’una clínica de fertilitat recomanava tenir el primer fill després dels 40 anys, com la cosa més fàcil i normal del món. Hi ha tantes coses importants a fer abans de ser mare! “Una llarga llista”. No advertien a l’anunci que si tens un fill als 40 anys potser tindràs un nét als 80. No tan sols no podràs ajudar el teu fill a cuidar els néts, sinó que molt probablement el teu fill t’haurà de cuidar a tu al mateix temps. Potser és temps de replantejar la nostra llista de prioritats. Potser tenir un fill és igual d’important -fins i tot més- que viatjar, triomfar professionalment, “realitzar-se” o acabar de pagar la hipoteca (¿que no ho veieu, que de tota manera no s’acabarà mai?) Potser no ho hauríem de deixar per al final. I també és hora de replantejar-nos la nostra organització social i laboral, de manera que siguin els pares els que puguin fer-se càrrec dels fills de manera habitual, no només els primers mesos sinó durant tota la infància i adolescència. I que els avis puguin gaudir dels néts amb tranquil·litat i sense càrregues excessives.