M. JESÚS COMELLAS

Crear confusions amb el llenguatge

É s ben evident que el llenguatge permet comunicar-se i transmet la manera com cada persona veu el món. Però, heu pensat que potser avui en dia, amb les manies adultes, s'està confonent les criatures? Fixeu-vos-hi. Sembla que hi ha una gran fal·lera, per no dir obsessió, per amagar el pas de temps i voler mantenir una imatge ben allunyada de l'edat cronològica. Possiblement això passa perquè, encara avui, hi ha enregistrades en el pensament col·lectiu determinades imatges lligades a les diferents etapes de la vida adulta: roba fosca, seriosa, certa decadència i una llarga llista de visions negatives que afecten especialment l'aparença de les persones.

Ara bé, el món ha anat canviant i per això sembla que tot és diferent. És habitual sentir comentaris com "No ho sembla l'edat que tens!" o "Si no fos perquè em dius quants anys tens, no ho diria mai!" ¿Això vol dir que cal refer la imatge que se suposa que correspon a cada edat? Possiblement, i aquesta situació tindria poca importància si col·lectivament s'anés ajustant aquesta nova imatge. Però el que passa és confús. És freqüent sentir comentaris de persones d'entre 40 i 60 anys exclamant-se de situacions quotidianes: "M'ha dit senyor !" o, ben al contrari, escoltar un "Què voleu, noies?" d'un cambrer a unes àvies davant les criatures que les acompanyen.

Quin serà, doncs, el llenguatge més apropiat i quina imatge correspon, dins la gran variabilitat, a les edats de les persones? Què s'espera que diguin? Com han de parlar i què han de fer? Com volem que ens vegin? Com ens han de tractar? Ben segur que caldria una mica de serenitat i recuperar el llenguatge: noies i nois serveix per anomenar les persones des dels 15-16 anys -que ja no volen que se'ls digui nenes i nens -, però això no dura fins als 70. Les paraules dona i home no han de perdre el sentit, com tampoc les d' àvia i avi malgrat que no els ho diguin ni els propis néts i nétes.

Cal fer visible l'edat cronològica, tot i que es modifiquin certes imatges del passat. Però no és bo que la canalla vegi com parlem de nois o noies en relació a persones adultes, ja que això els podria fer pensar que es poden permetre cert grau d'immaduresa. Han d'entendre quin és el període de cada etapa vital sense que això comporti homogeneïtzar-ne la imatge.