Els dies laborables cadascú estava a casa seva. Els dies festius compartien una casa al mig del bosc de la comarca de la Selva amb dues famílies més, cadascuna amb les seves criatures. Arnau Vila recorda que ell i els seus dos germans ho van viure molt intensament. "Era una època que a l'escola no paraven de fer dibuixos de la masia i dels amics que hi tenien", recorda la seva mare, la Letícia.
A més de trencar el ritme quotidià, el més extraordinari era estar sota un mateix sostre amb altres pares i altres criatures, i, a més, enmig del bosc, perquè passaven coses inversemblants, com ara que un dia entrés una òliba a dins de la casa. Però no cal anar tan enllà. Parar una taula per a sis adults i set criatures ja era una aventura. També ho era acceptar les normes que cada família establia.
"Les criatures van aprendre a relacionar-se, a compartir-ho tot, a ser tolerants amb els altres", diu la Letícia. A més, es van arribar a avenir tant que tenien una relació com de cosins de tan estreta que era. Tot i això, recomana que l'experiència es faci amb amics que ja es coneguin prèviament, amb qui ja s'hagin compartit vacances, per exemple, perquè la convivència i el dia a dia en una casa sigui fàcil. A l'hora d'educar els fills, per dir-ho d'alguna manera, cada família s'encarregava dels seus, recorda la Letícia, però "hi havia prou confiança per renyar els fills dels altres si calia".
Una altra família explica que només van compartir una casa d'estiueig un estiu, quan el seu fill era molt petit, tenia 2 anys. Hi havia dues famílies més que es coneixien de feia anys, de quan ni tan sols tenien fills, i sempre s'havien avingut molt. Per a la canalla -eren quatre d'edats similars- cada dia era una festa. S'aixecaven al matí preguntant on eren els seus amics, perquè a les nits cada família dormien junts en una habitació. Des que s'aixecaven fins que se n'anaven a dormir estaven junts, amb tots els àpats inclosos. La petita, a qui llavors li costava molt menjar, va animar-se a tastar plats perquè veia els altres amics que se'ls menjaven.
Així que més que les paraules que sempre li havien dit els seus pares durant tot un any ("has de menjar", "menja-t'ho tot"), va ser més eficaç veure en un mes com menjaven els seus amics els mateixos plats. Els pares no van haver de dir-li res, perquè la imitació, el fet de voler ser igual, va ser més eficaç que res.
El context de festa i lleure també ajudava que les criatures ho visquessin com una celebració. Primer, tenien els pares al seu costat totes les hores del dia, i segon, estaven amb altres criatures tot el dia, i l'única prioritat era jugar. Compartir casa en dies de festa és com una gran festa que dura molts dies.
Sentit de tribu
Verònica Bronstein, psicòloga, fundadora i directora de l'Institut de la Infància de Barcelona (www.institutdelainfancia.org), reconeix que la iniciativa és com antigament feien les famílies extenses, que es retrobaven els dies festius a casa dels avis, amb tots els familiars, i les criatures convivien conjuntament. "Ara els models de família han canviat, n'hi ha moltes que es retroben soles, i estar amb els amics és una manera de fer vincles".
Una criatura necessita els pares però també la societat, és una triangularitat necessària, per això els lligams amb amics i amb altres famílies que es retroben en una segona residència pot suplir l'antiga família extensa, que aporta molts factors positius a les criatures, com ara que cadascú té unes normes i unes característiques pròpies de convivència.
Per la seva banda, Noemí Suriol, directora de Lenoarmi (www.lenoarmi.com ), pensa que compartir una segona residència amb altres famílies amplia la visió, perquè "veus què passa fora de casa teva i entens com funciona la teva, si l'has de millorar o no". Sempre es diu que les criatures aprenen dels altres models, dels altres infants, com els pot passar en conviure-hi, però els pares també aprenen de veure com ho fan els altres amb els seus fills. "Prens consciència sobre el que fas bé i el que no", diu Suriol.
Aprendre i compartir
De cara a la canalla, els jocs poden ser molt més enriquidors quan són una colla que quan són només una o dues criatures. De manera que tots els punts de convivència amb altres famílies són positius, i fins i tot les diferències que puguin sorgir "poden ser una oportunitat per reflexionar" i, esclar, per poder millorar.
En aquest sentit, Conxi Reig Sansó, vocal de promoció i difusió del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, considera que compartir sostre amb altres famílies té uns avantatges molt clars per a l'educació de les criatures. Per començar, es facilita el joc entre iguals i flueix el joc simbòlic, essencial per al desenvolupament dels infants perquè estimula el pensament. A més, és un marc per transmetre valors, perquè les situacions diàries de convivència hi portaran.
Així doncs, la tolerància, el saber compartir, l'ordre, la cooperació, la prudència, la confiança, el diàleg (saber escoltar i parlar) apareixeran, i la manera com els infants ho aprendran serà a través de l'exemple que els mostrin els seus pares, però també els pares dels seus amics. "Les vivències tenen un poder més fort per aprendre els valors que les paraules", remarca Reig.
A més, per als pares també és una experiència positiva, perquè cada família té el seu patró educatiu, que es pot "ajustar segons l'exemple del que es veu que funciona en una altra família". Esclar que un dels perills de comparar és jutjar què estan fent els altres pares. Però tret d'aquest fet, la resta són valors positius. Ara bé, perquè funcioni com cal caldria que els pares "remarquessin els mateixos valors que se'ls demana als infants (la tolerància, el saber compartir, el diàleg, l'ordre), perquè és l'espai per promoure'ls, per donar-ne exemple als fills".
Hàbits i límits
Finalment, el mestre Carles Parellada remarca dos conceptes que les famílies hauran d'adaptar perquè la convivència en aquestes segones residències compartides flueixi: els hàbits i els límits. Cada família en té uns, i de vegades no coincidiran amb els dels altres. "Gestionar-los i adaptar-los per al bé del grup és un dels reptes de les famílies". I una de les garanties d'èxit d'aquestes experiències.
Malgrat aquest esforç, Parellada veu beneficis en l'opció que les famílies comparteixin segones residències, perquè "és cert que les criatures viuen en contextos educatius i socials, però viure'n uns altres de manera repetida els fomenta la sociabilitat". I per als pares la proposta és beneficiosa perquè podran compartir estones de conversa sobre els temes que els neguitegen mentre les criatures s'entretenen soles jugant. O podran tenir estones de descans, perquè uns pares tenen cura de les criatures mentre uns altres s'agafen una estona de descans. "I si tot plegat és en un entorn de natura poc habitual en el dia a dia de la família, encara molt millor", conclou.
