XAVIER TEDÓ

Animals, en el seu hàbitat

Passejar entre cabirols o alimentar les marmotes. La millor manera d'entrar en contacte amb els animals

No es tracta d'un zoo ni un parc temàtic, el Molló Parc és una finestra oberta a la fauna i la flora en el seu entorn natural, a la privilegiada vall de Camprodon. Caminant per les 10 hectàrees que ocupa el bosc i els prats que el delimiten, el visitant pot observar com s'alimenten, es relacionen o juguen tots aquests animals autòctons del Pirineu que sempre havien format part del nostre paisatge. Tots gaudeixen d'una àmplia zona i alguns fins i tot campen lliures. "Els tres óssos bruns tenen un tancat de 3.500 metres quadrats" explica Toni Solé, màxim responsable del parc. I fins a aquesta primavera eren només dos. Els cuidadors del parc, però, van adonar-se que la Keta, una ossa bruna de sis anys, necessitava un company més jove amb qui jugar perquè la Wendy, que ja en té 20, no li fa gaire cas. A la primavera va arribar el petit Bru, que només té un any i mig i que prové, com la resta d'animals, d'un zoològic. "Són animals irrecuperables en llibertat", explica Solé. La seva incorporació amb la família d'óssos del parc no està resultant fàcil. Després d'ubicar-lo durant algunes setmanes al mateix tancat, però en un espai separat per afavorir una primera presa de contacte, aquest mes de juny van deixar-lo amb les altres dues ósses. La convivència ha durat poques setmanes. "El procés d'adaptació està resultant difícil, l'hem hagut de separar de nou perquè, sobretot la gran, encara que la Keta també s'hi animava, el marcava ensenyant-li les urpes o bramant", assenyala Ferran Doliu, un dels cuidadors del parc, que assegura que ho fan per una qüestió de territorialitat i jerarquia. Sigui com sigui, ni ell ni la resta de membres de l'equip defalleixen i esperen que ben aviat ja puguin estar tots junts. Aquesta es una de les històries que amaga el parc i que convida el visitant a tornar-hi mesos més tard per veure'n el desenllaç.

Benestar dels animals

La iniciativa de muntar un parc d'animals va néixer en un viatge a França. Solé volia tenir tot aquest terreny net perquè estava abandonat i en una excursió a un poble va visitar un jardí de plantes aromàtiques que li va fer obrir els ulls: "Només hi havia petúnies i rosers, però estava ple i vaig pensar que si fèiem bé un projecte semblant podria tenir èxit". Després de visitar un parc d'animals a França i posteriorment un altre a Àustria va decidir importar el model al Ripollès. No ha estat un camí fàcil: "Vam trigar cinc anys a obtenir els permisos perquè érem els primers i la Generalitat hi era molt reticent, perquè Medi Ambient deia que els animals degradaven la muntanya". Solé ho atribueix al tancament del parc de Sobrestany que la policia local de Torroella de Montgrí va clausurar el mes de març del 2008 després que el departament de Medi Ambient l'hagués retirat del registre de nuclis zoològics de Catalunya per estar en condicions deficients i no tenir ben atesos els gairebé 400 animals que hi vivien. És una realitat que contrasta amb la filosofia del Molló Parc, que és que els animals gaudeixin del màxim benestar. Un benestar que passa per no sobrecarregar el parc: "Volem que els animals estiguin bé i la millor prova que ho estan és que crien". El naixement de muflons, cabres, daines, porcs senglars i un gat mesquer aquest últim any així ho avala. "Tenim vuit daines i no en volem més perquè si en tinguéssim més no hi hauria herba, només terra. L'objectiu és conservar el territori com era abans perquè a la gent li agrada com està ara". El fet que tots els animals provinguin de zoològics obliga els cuidadors del parc a corregir algunes actituds pròpies de conviure en llocs reduïts, com ara l'estereotípia. "Quan van arribar al parc les guineus sempre feien el mateix trajecte de manera malaltissa, es limitaven a caminar de punta a punta del tancat". Amagant-los el menjar, els cuidadors van aconseguir que en poc temps el Zip i el Zap deixessin enrere aquesta obsessiva conducta. Una tècnica que també utilitzen amb els llops i el linx amb l'objectiu d'estimular-los a l'hora de buscar menjar. "Als óssos, de tant en tant, els pintem mel als arbres o hi posem fruita o excrements de muflons per potenciar el seu principal sentit, l'olfacte". Fins i tot, els diumenges no donen menjar a cap animal perquè "a la muntanya tampoc es menja cada dia".

Sense por

Si al bosc la majoria dels animals fugen quan veuen un home, aquí s'han acostumat a la seva presència i viuen aliens a la mirada humana. Els cérvols no s'aixequen quan el visitant s'hi acosta i les daines pasturen i mengen herba a pocs metres de les càmeres fotogràfiques. Però com s'aconsegueix que es familiaritzin amb els humans? El màxim responsable del parc revela que "de ben petits" els alimenten "amb biberó i així es familiaritzen amb les persones". Aquesta proximitat permet que els visitants puguin donar menjar fins i tot a les marmotes, que acostumen a ser molt cautes: "Sempre n'hi ha una que vigila mentre les altres van menjant i si nota algun perill emet un crit", explica el Ferran, mentre talla trossos d'enciam i pastanaga perquè els nens els hi donin. "No els hi llanceu, els hi heu d'acostar a la boca", els explica després que un dels nens tiri l'enciam lluny i totes fugin cap a dalt de la muntanya. El nen, però, no les té totes i quan el cuidador no el veu torna a llançar la pastanaga a can Pistraus. A banda del panell informatiu que hi ha al costat de cada animal i que explica les seves principals característiques, els cuidadors del parc, que sempre són a la zona de les marmotes i dels óssos, les dues espècies que desperten més interès, expliquen anècdotes d'unes bèsties que només veure'ls ja s'acosten a ells: "Les marmotes no tenen nom perquè són difícils d'agafar i no podem saber quina és mascle o femella". O que enguany han hivernat sis mesos justos, des del 19 d'octubre fins al 19 d'abril. Els esquirols no dormen, però són les bèsties més difícils de veure del parc. Els que són omnipresents són els voltors, que com la resta d'aus protegides que hi ha al parc estan lesionades i són també irrecuperables.

Amb l'objectiu de recuperar tota la fauna existent fins fa uns anys als nostres boscos, el parc va reintroduint només animals propis d'aquestes contrades. Enguany ha entrat una geneta i el curs vinent volen incorporar a la família un gall fer, un gat salvatge i llúdrigues, que nedaran en una immensa piscina que estan dissenyant perquè el visitant pugui veure els seus ràpids moviments sota l'aigua.

Des de fa un temps, aquesta experiència de veure animals en llibertat també es pot viure a la Vall d'Aran, amb l'Aran Park, a Bossost. En un entorn de natura salvatge, aquest parc permet descobrir la fauna i la biodiversitat de les muntanyes. A l'Aran Park s'hi poden observar óssos, linxs, llops blancs i cérvols, per exemple.

Visites escolars

Conèixer el comportament dels animals, la funció que desenvolupen en l'ecosistema o els perills que els amenacen. Això és el que aprenen els alumnes de primària i primer cicle de secundària que visiten el parc de Molló, que reben la informació necessària per ser conscients que cal protegir la fauna, especialment els animals salvatges de la zona. Acompanyats per un monitor, els escolars fan tot el recorregut, granja inclosa, i descobreixen les peculiaritats de cada animal. El parc també ofereix la possibilitat de fer tallers després de dinar a les dues zones de pícnic habilitades. Uns tallers en forma de joc que permeten identificar petjades i altres rastres de mamífers o relacionar diferents hàbitats amb les aus del parc. Paral·lelament, els responsables del parc han elaborat un dossier educatiu adaptat a cada cicle perquè els alumnes el facin a la tornada a l'escola. Solé no amaga que les retallades als centres educatius estant afectant el nombre d'alumnes que visiten el parc. Que no hi hagi riuades de turistes, ni tan sols a l'estiu, es converteix, però, en un valor afegit a l'hora de gaudir d'un espectacle únic.