La filla gran es vol quedar tota sola a veure una pel·lícula que fan a la tele divendres al vespre i que s’acaba cap a la una de la matinada. Els pares no la deixen quedar. Troben que s’acaba massa tard i li diuen que se’n vagi a dormir, com la resta de la família. La noia diu que sí, però es queda a veure-la sense que els pares ho sàpiguen. L’endemà els pares se n’assabenten. Es disgusten perquè els ha faltat a la paraula. A la filla li sap greu haver-los disgustat. Els pares es pregunten què s’ha de fer en aquestes situacions. Veure la filla penedida ha fet que no l’hagin castigat, però dubten de si han fet bé.
És propi i natural de l’adolescència que els fills desobeeixin algunes normes imposades pels progenitors. Els adolescents transgredeixen i, de fet, han de transgredir. I potser els hauríem de felicitar quan ho fan en qüestions tan innòcues i intranscendents com aquestes, que no comporten cap gravetat ni representen cap perill. Però molts pares i mares ens ho prenem a la valenta i convertim en un drama una qüestió que no ho és. Decebuts perquè els fills no han complert amb la seva paraula, tendim a renyar-los i a dir-los que ja no podrem confiar en ells.
Hem de dir-los que complir amb la paraula que donem és molt important, esclar que sí. I que si bé en aquest cas no ha tingut conseqüències greus, en altres pot comportar-nos problemes. Però el més important no és mantenir invulnerats els principis dels pares, sinó atendre els sentiments dels fills, saber veure els motius de fons que han impulsat la transgressió. En el cas d’aquesta noia, no hi havia cap voluntat de desafiar els pares, sinó un desig lícit i natural, que comença a aparèixer en aquesta edat, de gaudir d’un trosset de llar per a ella sola quan tothom dorm, de tastar una intimitat quasi màgica amb la nit, d’experimentar noves sensacions que la fan sentir gran i que també ens agraden als grans. Segurament també de poder fer com els amics i comentar-ho amb ells.
En aquestes ocasions, en comptes de renyar-los, potser serà millor fer-los saber que ho sabem i que a nosaltres també ens agrada. S’adonaran que els sabem veure per dins, se sentiran compresos i legitimats en comptes de censurats o jutjats, i de passada guanyarem autoritat per ensenyar-los a evitar altres tipus de transgressions que són força més serioses i gens desitjables.
