EN FAMÍLIA

Els perills de la dentició

Tradicionalment la dentició dels nadons s’ha considerat un procés molt perillós. A mitjans del segle XIX, en més del 5% dels certificats de defunció de nens petits a la ciutat de Londres la causa de la mort era “dentició”. Pocs creuen avui que la dentició pugui causar la mort. Però molts encara li atribueixen els símptomes més variats -diarrea, febre, dolor, insomni...- i recomanen els més variats tractaments: massatges, medicaments reals o homeopàtics, productes naturals, mossegadors (a vegades freds de la nevera), collarets d’ambre...

Però què hi diu la ciència? Ben poca cosa. Sembla que els nens bavegen més (una mica més, perquè els nadons sempre bavegen) i estan una mica neguitosos quan surt una dent. Un parell d’estudis no troben cap canvi en la temperatura, d’altres troben una petita elevació, de 2 a 4 dècimes; tots insisteixen que seria molt perillós, quan un nadó té febre de veritat, creure que “són les dents” i no portar-lo al metge.

No crec que tinguin cap dolor. Diverses cultures han trobat la necessitat de consolar un nen gran, quan li cau una dent, amb un angelet, ratolinet o fada que li deixa una moneda... Però no hi ha ratolí ni regal quan et surt la dent nova, perquè el nen ni se n’adona, i no necessita consol. Si no fa mal als deu anys, per què hauria de fer mal als deu mesos? A més, mossegar-ho tot amb força, com fan els nens que “estan amb les dents”, és l’última cosa que jo faria si em fes mal una dent.

La dentició no fa mal, però sí que pot ser perillosa, per culpa precisament dels tractaments totalment innecessaris. En el passat s’han fet servir medicaments amb mercuri, alcohol o morfina. Els collarets d’ambre (com qualsevol altre collaret o cadena al coll d’un nen petit) poden produir estrangulació. Els gels amb àcid salicílic, lidocaïna o benzocaïna han produït greus efectes secundaris. El 2008, més de 80 nens van morir a Nigèria per un xarop per a la dentició contaminat amb dietilenglicol. Fa uns mesos es va retirar als Estats Units un preparat homeopàtic, després de centenars d’efectes secundaris greus, incloent-hi deu morts (un preparat homeopàtic no hauria de tenir efectes secundaris, perquè bàsicament és aigua pura; però la FDA hi va trobar alts nivells de belladona). Encara que la malaltia sigui imaginària, el risc dels medicaments és real.