EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Sense hivern

“Però tu no estàs vivint a Londres?” No falla mai, cada dia que passejo per Tarragona i em trobo un conegut pel carrer rebo la mateixa cara de sorpresa i la pregunta dels trons. No els culpo, de fet tenen tota la raó del món. Entre concerts i reunions per a projectes futurs i imprevistos no hi ha hagut encara cap mes que l’hagi pogut passar sencer allà. Cada cop que començo a adaptar-me a sopar a les set de la tarda i a conduir la bicicleta per l’esquerra, el Sr. Murphy em troba un nou motiu ineludible per tornar a passar el control de l’aeroport i cagar-me en l’imbècil que em fa treure les sabates sense motiu. De fet, no m’estranyaria que els que em veuen per aquí pensin que em faig l’interessant i que la trista realitat és que estic amagat en una pensió de Constantí amb un pòster del Big Ben a la paret per si he de fer-me fotos per al WhatsApp.

Però no, encara que sembli impossible, visc fora. I en tinc proves. La principal és climàtica. Em passo tot el sant dia traient-me i posant-me peces de roba. O tinc fogots o em pelo de fred, no hi ha terme mitjà i la culpa la té aquest canvi climàtic que els cínics no saben veure. Jo els portaria a Tarragona una setmana de desembre, amb la gent pel carrer en samarreta imperi, amb les terrasses plenes d’estudiants ganduls fent el vermut, a veure si tenen collons de negar-lo. Jo estic amargat. Cada cop que aterro aquí i obren la porta de l’avió la bafarada de calor a la cara em castiga més que qualsevol jet lag. On coi s’ha ficat l’hivern? I, cosa que és pitjor, ¿com és que ningú ha avisat els establiments i mitjans públics que l’hivern fa anys que no passa per casa? Perquè el pitjor de tot no és la calda del carrer, el pitjor és entrar a l’estació de Sants i notar la calefacció a nivells centreafricans o voler-te emprovar un jersei a la botiga de la cantonada i deixar-ho córrer per por de patir una lipotímia. ¿Que no ho saben que hem d’estalviar energia? ¿Que ningú els ha dit que no cal passar-se tot l’hivern a vint-i-tres graus? No ho sé, a mi que no em vinguin amb campanyes institucionals fins que ells no prediquin amb l’exemple. I ara, amb el vostre permís, me’n torno nord enllà, on quan surts al carrer fa un fred que pela, d’acord, però si et tapes el coll i portes bons mitjons, s’hi està de meravella.