FAMÍLIES... PARLEM-NE

Sobre el propi respecte

“No vull fracassar; he de ser com...” Avui parlem d’autoestima en un món, el nostre, competitiu, amb tantes imatges, amb tantes activitats, amb un vocabulari tan ple de paraules exigents: talent, excel·lència... I amb unes expectatives que obliguen, per exemple, a passar per la universitat als 18 anys sí o sí. En aquest context és complicat per a la canalla tenir una mirada interna que els aporti satisfacció sobre qui són o com són, així com formar-se una autoimatge positiva si no responen a tot allò que senten sobre ells. I és que l’autoestima realment es construeix no pel que es diu sinó per la descoberta de qui són.

Per poder arribar a l’estima i al respecte propi cal poder descobrir el valor personal, passant per la forma del nas, les habilitats, els interessos, els desitjos, la forma de reaccionar i, evidentment, el que se sent i es pensa. Està clar que cal saber que hi haurà canvis i que, amb les experiències que es van vivint, arribaran moments de frustració i de satisfacció. Això afavorirà la millora del coneixement i potenciarà el creixement i l’autoconeixement, que han de portar al respecte i a l’estima.

Si això és així, no deu ser que ara es comença la casa per la teulada? S’afavoreix la mirada cap als altres i els referents d’èxit, de manera que la criatura va sentint els comentaris amb comparances entre germans, amb el veïnat, a l’escola: qui fa més que..., qui ha aconseguit ja que... Situacions a les quals també es poden afegir comentaris amables : “Tu també, no et comparis...” Són comentaris que la canalla detecta com a poc sincers i que, en realitat, mostren una certa recança perquè no són com...

Si no, per què hi ha canalla que diu i sent que ha defraudat la seva família? Per què tenim tant a flor de pell dir-los “Ajuda’l que...” o “Va, que tu pots”, sense veure que cal deixar créixer i que cal estimular tothom des del lloc on és i no des d’on se suposa que hauria de ser? Potenciar l’autoconeixement és el que afavoreix el respecte, l’autoestima, la seguretat i la confiança, i no només per saber fer sinó per ser i poder. I després, per lògica, respectar altres persones. La diversitat no vol dir menys que sinó ser diferent.

Només tenint consciència de la pròpia identitat es podran sumar els comentaris d’altres per millorar l’autoestima. O aprendre a distanciar-se’n i no entrar en la seva escala de valors.