Pedra Arca i Desclot

Els Reis ens han deixat a les mans l’edició i versió que ha fet Miquel Desclot del Cançoner de Petrarca. Agraïm als Reis la seva generositat, perquè amb aquest present ens en fan tres alhora. El primer: ens acosten a la lectura d’una de les obres cabdals del primer intel·lectual modern, o d’aquell que “va ser l’home més gran del seu temps, i és un dels homes més grans de tots els temps”. El segon: ens conviden a fer una lectura en dues llengües ( che quanto piace al mondo è breve sogno / que allò que plau al món és somni breu). I tercer: ens recorden que la traducció en ella mateixa és una recreació que sacseja la pròpia llengua, “el parlar dels pares”, com llegim al poema Pedra arca, escrit pel mateix Miquel Desclot, tot traduint Petrarca.

L’autor del Cançoner era un home ple de contradiccions. Volia la quietud, i no parava de viatjar. Pensava en l’ordre de l’home medieval, mentre posava els fonaments de l’humanisme que va precedir el Renaixement. Refusava el seu desvari juvenil i ens mostra les floretes de la seva joventut. Volia ser reconegut per la seva poesia llatina i ha passat a la posteritat sobretot per l’obra escrita en italià. Miquel Desclot parla d’un home “esqueixat” que maldava tothora per recompondre’s. Per tal que ens fem càrrec de la complexitat del personatge, i de la seva obra, ens el presenta i ens explica gairebé any per any els esdeveniments que van marcar la seva vida i, al final de l’obra, inclou unes notes per comentar cada un dels poemes.

Hauríem de trobar un moment solemne a cada classe per poder presentar la versió que ha fet aquest gran poeta de l’obra de Petrarca. La feina mereix tots els reconeixements del món, perquè gosar traduir Petrarca és un gran repte per la llargària del seu poema amorós i per la profunda reflexió que trobem en els seus versos sobre l’ànima humana. Una cultura que s’estimi ha de tenir cura de posar a l’abast dels seus ciutadans les obres que són de qualitat indiscutible.

Convidem tots els mestres i professors a presentar el Cançoner petrarquià. A cada edat l’enfocament serà diferent, però possible. Fem afinar l’orella als petits i als més grans, i a més de l’orella, afinem-los la curiositat lingüística i cultural. Petrarca és un tot un món. Un món on arrela el nostre. Agraïm a en Miquel Desclot el pont que ha bastit entre aquests dos mons.