LA SETENA HORA

Merlí en una aula on no tot és trencador

Tornarà Merlí a TV3, una sèrie que presenta les maneres de fer d’un professor de filosofia. Tornarem a disposar d’imatges sobre un institut, sobre el seu funcionament i, també, sobre qüestions que poden semblar una mica banals, com és la distribució de l’espai. No farem una valoració de la sèrie, però sí que volem fer notar el següent: el professor Merlí és trencador amb la manera de presentar els temes, amb el to de les reflexions que proposa i, fins i tot, amb la manera de parlar, ja que els “gilipolles”, “cabrons” i altres qualificatius per l’estil van que volen. Ara bé, pel que fa a la distribució de l’espai considerem que no aporta res de nou.

Els alumnes de la sèrie es distribueixen a l’aula de manera tradicional: amb taules individuals, separades l’una de l’altra i orientades cap al davant, cap al focus del saber. D’entrada res a dir, perquè l’impacte del discurs del professor té un valor indiscutible. El problema és que aquesta sigui l’única manera de situar els alumnes, perquè està en contradicció amb la necessitat que tenim de no alimentar-nos de missatges unidireccionals, vinguin d’on vinguin.

El repte que tenim avui en molts centres és trencar la dinàmica tradicional entre centre i perifèria, segons la qual al centre hi ha el saber que s’alimenta a ell mateix i que es distribueix cap a la perifèria. Vivim en un món de perifèries i el que convé és que els alumnes aprenguin a moure-s’hi amb criteri. Per això al centre educatiu s’han de disposar els espais de tal manera que hi tinguin cabuda les merlinades, però també el treball en grup, la col·laboració entre alumnes, així com la connexió amb persones externes al centre. També hem de fer filosofia a partir de les reflexions que ens pugui proposar una persona assenyada i compromesa del barri, per exemple.

El coneixement està distribuït, per això hem d’ensenyar a buscar-lo allà on és, a separar el gra de la palla i a organitzar-lo amb criteri. No apostem per fer transparent el docent, defensem moure’ns amb una lògica diferent de la que caracteritza la relació entre centre i perifèria. Proposem als mitjans que renovin la manera de presentar les aules, per ajustar-la a la realitat canviant del moment. Així que gosem recomanar que la trencadissa també afecti l’espai.