FORA DE CLASSE

Herois orfes

Ara que els alumnes estan de vacances és un bon moment per proposar activitats diferents. A part de respirar nous aires, ja siguin de mar o de muntanya, també és l’ocasió perquè llegeixin novel·les o mirin algunes de les pel·lícules que aprofiten per estrenar a l’estiu.

Com a pare d’un parell de nens, em toca llegir-los contes i veure determinades pel·lícules. D’entrada m’és impossible evitar la meva visió d’escriptor i docent, i m’entretinc a buscar-ne les virtuts i els defectes. Per exemple, valoro molt l’originalitat perquè va molt escassa, encara que als més joves tot els sembli nou. Pel que fa a les pel·lícules, de talent tècnic sempre n’hi trobes, amb això sempre s’hi gasten els duros, però ganes de trencar esquemes argumentals, poques vegades. Sobretot em refereixo al paper del protagonista, ja sigui noi, noia, animal o monstre, que acostuma a campar sol per la vida. Una desproporció -sortosament poc realista- d’herois són directament orfes o amb els pares desapareguts. Això em fa pensar que som una mena de molèstia i que la nostra funció és la d’aixafar les aventures i les heroïcitats dels nostres fills.

És evident que sense lligams familiars estàs més sol, però també més lliure per fer i anar on vulguis i amb qui vulguis, i això no deixa de ser més estimulant que anar sempre als llocs on et duen els pares. Ignoro fins a quin punt aquest rol que es repeteix sempre queda gravat en el cervell dels nostres fills fins que es fan adults. Durant molts anys tots hem estat sota les ordres dels pares i a partir de certes edats ja no volem anar de la seva mà, ens fa vergonya que ens facin petons en públic o ens neguem a marxar amb ells de vacances.

Sóc dels que pensen que s’ha de volar del niu més aviat que no pas tard, i que el millor control és el que no es nota gaire, però tampoc entenc aquesta necessitat en la ficció de viure emocions fortes sense els pares. Una de les pel·lícules d’animació que trenquen aquest tòpic és la dels Increïbles, on els integrants de la família tenen superpoders i entre tots han de vèncer el malvat de torn. Un bon exemple familiar a tenir en compte.

Queda clar que l’estiu també és una bona època perquè els nens i no tan nens s’avorreixin. La millor creativitat, creieu-me, sorgeix, precisament, de combatre l’avorriment.