L’EXPLORADOR REPRIMIT

Educar entre impossibles

Ha començat el curs, encara sense els infants i adolescents presents. Miro de posar-me a la pell de qualsevol mestre, d’un dels molts equips educatius de les nostres escoles i instituts. De cap manera és la feixuga tornada a la feina inevitable que podríem veure en moltes empreses. Per a la majoria és ficar-se activament, un any més, en una nova aventura professional, carregant-se a l’esquena una bona part de la vida d’un seguit d’infants i adolescents. Porten dies imaginant, planificant, tornant a fer equip, pensant com faran millor la seva tasca d’humanitzar educant. Però no saben com reconduir les incerteses que els envolten, les variables que condicionaran la seva feina, les condicions educatives que ho faran possible o, al contrari, ho complicaran tot.

El marc legal que podria aclarir per a què volem tots plegats l’escola ha quedat mig oblidat, perdut entre les incoherències parlamentàries d’aquí i d’allà. Sembla que els que manen no ho saben, però no és el mateix educar per esdevenir persones i ciutadans que per millorar la nota PISA. Tampoc és el mateix ensenyar a pensar o a conviure (això que només es recorda quan tenim drames) que complir amb el currículum. La dèria aquesta de la innovació de màrqueting fa dies que està calmada, però no així la renovació quotidiana que els mestres han tornat a planificar al setembre. Els agradaria que l’inspector els posés bona nota perquè tornaran a aconseguir que els alumnes escriguin relats, acollint a classe els seus pares mig analfabets.

Algun company del claustre ha penjat a la sala de profes una estadística que demostra que estem a la cua en inversió educativa. Després de tants anys de retallades ja no queden ànims per a queixes. Saben que al departament d’Ensenyament han oblidat que els recursos definien quant temps atent es pot dedicar a cada alumne i, per molt que hi posin voluntat, falta molt per tornar a la mínima racionalitat d’abans de la crisi. Estan a punt d’arribar les directrius per al nou curs i senten la por d’haver d’aplicar un nou protocol en lloc de poder comprendre la vida de l’alumnat. Ai! Al projecte de centre acaben de renovar les propostes d’educació en la pau, però just han sentit que el president vol tenir exèrcit propi. Sort que sempre han estat competents superant contradiccions!