FLORS DE BACH

Coses boniques d’en Carles

Coses boniques d’en Carles se n’han dit a cabassos i n’afegiré només algunes que m’han meravellat especialment, que esdevenen un gran exemple i un gran repte, i que duré sempre al cor. Em va captivar el Carles promotor de qualitats singulars dels seus col·laboradors, que ens injectava confiança i ens impulsava a donar el millor de nosaltres. El Carles generador d’idees i projectes per viure i educar millor. “Si em trobo bé, us enredaré en més coses”, ens deia fa poc. El Carles gran mag de les paraules, que tocava cors i sembrava optimisme. El Carles obridor de camins, que ens brindava oportunitats amb una generositat i una eficàcia fora de mida. El Carles connector universal, generador de vincles professionals i personals inspiradors, edificants, deliciosos. El Carles que era un far i un spa emocional per a pares, mares i mestres. El Carles pare que, conjuntament amb l’Eva, ha deixat una empremta preciosa en els seus quatre fills.

Em fascinava el Carles que ens encomanava la bellesa de viure i el bàlsam de riure. Ocurrent, divertit, genial, fora de sèrie. Una vegada, en una entrevista a la ràdio, li van preguntar si ell també pensava, com l’Eva Bach, que els adolescents eren una meravella, i la seva resposta va ser: “Quan ho diu l’Eva Bach, amb la seva veu tan calmada, sí. Quan arribo a casa, no”.

Estaré per sempre agraïda al Carles inventor d’aquest suplement i aquestes Flors de Bach que tan feliç em fan. Enyorarem profundament el Carles ambaixador de l’educació, el millor que hem tingut a casa nostra. Ara ens toca continuar tan bé com puguem el seu llegat, tot i estar lluny de la seva genialitat.

Algunes d’aquestes coses boniques les he destacat en algun homenatge recent i les hi havia dit i agraït diverses vegades, en públic i en privat. Potser la més emotiva i entranyable van ser els agraïments que li vam dedicar per sorpresa Carme Thió, Joan Manuel del Pozo, Jaume Cela, Jaume Funes i servidora el dia de la presentació del seu llibre Educar millor. En aquell moment estava bé, semblava que el tractament havia funcionat i hi havia esperança. Per això no van ser uns agraïments de comiat anticipat, sinó de celebració, d’alegria, d’estimació i de vida, quatre paraules que t’escauen a la perfecció, mestre.