'Fidget spinner', la joguina de moda (i com aprofitar-la per educar!)

És una moda, com ho han estat tantes altres joguines al llarg dels anys, i té alguna cosa en comú amb les baldufes: aquesta força giratòria que ens embadaleix, que ens fascina.

Embadalir-se amb un objecte de moviment persistent amb el qual podem jugar a voluntat, que engeguem i que podem deturar a decisió nostra, és natural a totes les edats. No us agrada fer giravoltar baldufes senzilles? No us les mireu plenament atents al seu moviment fins que desisteixen de ballar?

Ara els infants juguen amb el 'fidget spinner', els experts en debaten les bondats (relaxa?) i alguns mestres diuen que n’estan fins al capdamunt perquè els distreu els alumnes.

Una breu aportació al debat sobre virtuts i problemes de la joguina en qüestió: concentrar els sentits en un sol estímul, proper i regulable a voluntat, relaxa (ara que està de moda el mindfulness, aquesta informació no és cap novetat). I, alhora, jugar amb una joguina que permet posar en joc certa destresa manual és estimulant. Per tant, l’'spinner' relaxa alhora que distreu. Fi de l’aportació. I conclusió: l’'spinner', en aquest sentit, és una joguina com n’hi ha hagut tantes.

Per què l’spinner és un problema a les escoles? Perquè els infants el fan servir quan no toca, a les aules. No sembla que hagi de ser gaire difícil restringir l’ús de la joguina als espais de joc, de manera que –si ningú em demana el contrari- no cal aprofundir en aquesta qüestió de gestió.

El que sí que em sembla important de debò, des del punt de vista educatiu, és parlar de com aconsegueixen els infants els 'spinners'. Al meu entorn, els pares els els compren sense gaire problema. La cosa és barateta i qui més qui menys la pot pagar. N’hi ha que valen un euro, molts en valen menys de deu, i n’hi ha uns quants que costen més.

Però, aturem-nos un instant. Quan un nen o nena ens demana un 'spinner' se’ns presenta una oportunitat educativa de primer ordre. Perquè quan el nostre fill vol alguna cosa, desitja un bé, tenim una ocasió magnífica per fer-li una pregunta educativa fonamental:

• Com ho faràs per aconseguir-ho?

Si la resposta és del tipus:

• Vull que me’l compris tu.

Podem respondre, amb serenitat, que, quan algú vol alguna cosa, ha d’estar disposat a fer quelcom per aconseguir-la.

Els podem mostrar la nostra voluntat d’ajudar-los a aconseguir allò que es proposen. Els podem oferir, en aquest sentit, alguna feina remunerada que els permeti guanyar els diners que val la joguina.

Dit senzillament, si volen un 'spinner', que se’l guanyin. Hi pot haver moltes maneres de fer-ho: netejar el cotxe, fer una feina domèstica extra durant una setmana, encarregar-se d’un germà petit durant un cert temps, regar les flors, ajudar a la cuina… el que puguin.

Guanyar-se allò que un té és la manera de sentir-se’n més satisfet, d’estimar-s’ho i valorar-ho més i, sobretot, de fer créixer l’autoestima. El nen que s’ha guanyat, fent un cert esforç, la joguina que té, sap que és capaç d’obtenir allò que vol posant en joc les seves habilitats, i per tant a més de valorar més allò que té també es valora més –de manera ben justificada- a si mateix.