El temps educatiu de migdia com a oportunitat

BarcelonaQue els serveis de menjador escolar es gestionin majoritàriament a través d’empreses i entitats del món del lleure educatiu és, sense cap mena de dubte, un èxit del model educatiu català. La secretària de Millora Educativa del Govern, Josefa Beltran, recordava fa poc, durant la celebració del Fòrum Econòmic i Social de l’Acellec, que el temps de migdia suposa el 30% del que els infants passen a l’escola. No seria raonable pensar que els serveis que es presten durant aquesta franja no tinguessin caràcter educatiu.

La llarga tradició del lleure educatiu com a tècnica d’intervenció en els espais comunitaris i de socialització d’infants i joves s’ha consolidat i desenvolupat a Catalunya d’una manera tan significativa que l’ha convertit en una component imprescindible per a l’educació. És clar que s’han de garantir la qualitat alimentària, l’excel·lència en la proposta dietètica i la inclusivitat que faci extensiu el servei a la totalitat de la població. Però el factor que lliga tots aquests elements amb la convivència social i cultural a l’escola és el caràcter educatiu del servei.

Tot sovint es problematitzen els menjadors escolars explicant que s’hi produeixen conflictes, que hi afloren casos de bullying i que són escenari de xoc cultural. Els conflictes existeixen i formen part de les nostres relacions comunitàries i socials. S’originen al carrer, a la feina, en els esdeveniments públics, culturals, esportius o socials, o a l’escola. Hi ha espais i entorns en els quals afloren i es fan visibles en unes circumstàncies i amb unes eines a l’abast que permeten tractar-los i gestionar-los amb voluntat integradora. És una de les múltiples perspectives des de les quals treballa sempre el lleure educatiu. I és, justament per això, que és una sort que els menjadors escolars estiguin majoritàriament en mans del lleure educatiu.

Gestió dels conflictes

Es diu tot sovint que els menjadors escolars fan possible que un percentatge important de la població infantil en situació de desavantatge per raons econòmiques tingui, com a mínim, un àpat saludable al dia. I és ben cert. Però no només això. Si el menjador escolar es treballa des de la perspectiva educativa que aporta el mètode del lleure, ofereix també una oportunitat valuosíssima per tractar conflictes socials latents que afloren, lògicament, en espais de lliure expressió i relació. Ens podem permetre renunciar a aquest espai de gestió de les relacions comunitàries amb voluntat educativa?

No, els menjadors escolars no generen conflicte. En canvi, són un espai òptim per treballar els conflictes que es generen en les nostres societats. Celebrem que els nostres menjadors escolars els gestionen, molt majoritàriament, les empreses i entitats del lleure educatiu. I que, justament per això, ens agrada parlar del servei de temps educatiu de migdia. Amb una idea àmplia i generosa del que és l’educació.