Què fer si el teu fill t'insulta

Barcelona“El meu fill estava enfadat perquè no li volia comprar una joguina i, de sobte, em diu “ets tonta”. Em vaig quedar glaçada i vaig acabar perdent els nervis”, explica la Sílvia, mare d’un nen de vuit anys. Situacions com la que ha viscut fa pocs dies aquesta mare són “cada cop més habituals”, apunta la professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, Sylvie Pérez. “És normal que els infants s'enfadin, mostrin ràbia o frustració, però mai haurien d’arribar a l’insult”, diu. El motiu que cada cop es produeixi més aquest comportament, segons l’experta, és que “hem deixat de tractar-nos bé”. Hi ha una manca de respecte general –concreta– que porta a atacar les persones en lloc dels fets o situacions que no ens agraden.

Per què ho fa?

Quan un infant utilitza un insult és que ho ha sentit alguna vegada a casa, a l’escola o en algun altre dels seus entorns. “La reacció normal d’un nen o nena d’entre set i deu anys davant d’una cosa que no vol fer és cridar o plorar per frustració, si arriba a l’insult és perquè en algun lloc ha vist que és una manera d’atacar l’altre”, aclareix Pérez.

Com s’ha d’actuar davant d’aquesta situació?

“D’entrada se l’ha de frenar des del primer moment, deixar molt clar que l’insult és una paraula que fereix, que fa sentir malament, que és una agressió i que no es pot agredir cap persona”, explica la psicòloga. A l’hora de verbalitzar-ho, s’ha de fer des del respecte i, sobretot, sense perdre els nervis. “Fins als deu anys no es pot entrar en el dolor que pot causar un insult a la persona que el rep perquè els infants a aquestes edats encara no tenen del tot desenvolupada l’empatia”. En cas que els insults els hagi sentit de casa, afegeix, cal admetre que s'ha fet malament i comprometre's a no fer-ho més.

Com es pot evitar que en el moment de frenar-lo l'adult perdi els nervis?

El primer que s’ha de tenir clar és que no ens podem posar al mateix nivell del nostre fill o filla perquè nosaltres som els adults i ells han de veure que l’actitud que tenen no els portarà enlloc. "Si veus que t'estàs posant molt nerviosa el més aconsellable és dir-los «me’n vaig un moment perquè estic molt enfadada» i quan t'hagi passat, caldrà parlar-ne".

I si el fill ja és adolescent?

Segons Pérez, a partir dels dotze anys l’empatia ja està desenvolupada i l’ús moral també, per tant, l'adolescent sap què està bé i què no. “Aquesta edat ja no fan les coses pensant si el pare o la mare es pot enfadar, ja és una qüestió de conducta i, per tant, és més difícil parar-ho perquè ja forma part del seu dia a dia. El que cal és treballar amb l'adolescent i l’entorn on es relaciona d'aquesta manera", aclareix. I afegeix que si els insults són entre germans la fórmula per aturar aquest comportament és exactament la mateixa: "Parar-ho de cop i educar".