Gemma Rosell: "Tinc cinc fills i m'hauria agradat tenir-ne més"

BarcelonaAmb els anys i l’experiència se m’ha anat fent més fàcil gestionar la meva gran família. Comparant la meva manera d’educar amb la d'altres pares, crec que dono menys importància a les coses.

I per què és important treure importància a les coses?

— No donar massa importància a les coses, no estar tan a sobre dels fills, els beneficia.

Tenir cinc fills t'ha ensenyat a ser extraordinàriament endreçada?

— Sempre he estat així. No és un tret que hagi adquirit per ser mare, tot i que l’he anat perfeccionant. L’esport t’ensenya a ser disciplinada. Sempre he lluitat per no fer-me petita en la meva pròpia vida i he après a optimitzar el meu temps, a dedicar-lo al que és realment important. Les dones hem de lluitar perquè el nostre espai personal no es vagi fent petit. Als homes també els passa.

Com decideixes tenir cinc fills?

— Em vaig casar i vaig tenir tres fills. Vaig decidir divorciar-me quan els petits, bessons, tenien un any. Vaig conèixer el meu marit actual i, tot i que és molt complicat gestionar noves famílies, es va saber adaptar perfectament a la vida de pare. Aviat vam decidir tenir un fill junts i uns anys després va arribar el segon, que és el meu cinquè. No he tingut custòdies compartides i els tres grans sempre han estat amb mi. Tot això no ho vaig planificar i m’hauria agradat tenir-ne més, però ara ja és massa tard.

Sospito que desitges tenir molts fills quan tens molts germans.

— Jo també crec en aquesta teoria. Els meus pares van tenir cinc fills, però avui cada cop és més difícil veure grans famílies. A mi m’encanta veure la casa plena de vida.

Què has volgut fer diferent dels teus pares?

— Desgraciadament, la meva infància va estar marcada per una família desestructurada per culpa de les addiccions, que van afectar diversos membres. El meu germà gran era drogoaddicte i va morir fa més de vint anys. També l'alcohol i el joc van afectar altres membres, mai no en vam parlar. Malgrat això, estic agraïda als pares per tot el que van fer, amb la situació que tenien al damunt. El que he volgut fer de manera diferent és parlar de tot el que ens passa. Parlem de les coses negatives que van sorgint en comptes d’amagar-les. Cal intentar entendre-les i, si és possible, trobar-hi solució.

Dius que els pares som especialistes a preocupar-nos. Quin és el teu top five?

— Primer, no tenir prou temps de qualitat amb cadascun dels fills. Segon, que algun problema dels seus problemes em passi desapercebut. Tercer, que algú els faci mal o els vulgui manipular i no ho sàpiguen gestionar. Quart, la seva salut, física i mental. I, cinquè, que sempre se sentin molt estimats.

I quins cinc pensaments et permeten apaivagar aquestes preocupacions?

— Primer, dedicar una estona de qualitat cada dia a un fill diferent. Segon, parlar amb els fills sobre la seva vida i les seves preocupacions. Tercer, parlar també sobre el seu entorn. Quart, llegir els senyals que em permeten confirmar que estan bé de salut i aconsellar-los en alguns bons hàbits. I, cinquè, enviar-los sempre senyals d'atenció i d'amor.

Explica'm un èxit recent.

— No fa gaire vaig creure que un dels fills passava massa temps amb el mòbil i, en comptes de prohibir-l'hi o controlar-ne l'ús, vaig estar-me diversos dies explicant-li com funcionaven les addiccions. Li vaig explicar la manera com visualitzar contingut brossa ens perjudica el cervell. Però en cap moment el vaig voler acusar d'estar utilitzant massa el telèfon.

I com hi va reaccionar?

— De manera natural, al cap d’uns dies ell mateix em va explicar que s’havia posat uns límits de temps al mateix dispositiu i que estava content de la poca estona que l’havia utilitzat els últims dies.

El teu fill gran treballa amb tu. Va ser fàcil?

— El Marco treballa amb mi i el seu segon pare a l’empresa familiar heretada. Em sembla que voldrà continuar-la i serà la sisena generació del negoci. Un aspecte positiu és que cada dia estem junts. Un de negatiu és que va començar molt jove i encara no era el gran treballador que és ara. Vam haver de dir-li que es busqués una altra feina i va ser molt dur. Però a fora va aprendre a treballar de veritat, a ser responsable, i va tornar amb nosaltres, amb una nova visió i la lliçó apresa.