Elisabet Jané: "La societat ha convertit els mestres en aguantacanalla i les escoles en pàrquings gratuïts"

BarcelonaM’agrada el contacte amb adolescents perquè són vitals, curiosos i crítics, perquè es plantegen dubtes, perquè han d’afrontar nous reptes i tenen tota la vida al davant. M’agrada compartir amb aquests adolescents la meva passió per la lectura i la literatura. M’agrada pensar que les veus i els relats que descobreixen els poden ajudar a entendre’s, a explicar-se millor a ells mateixos i al món que els envolta.

Tenir el fill a segon d'ESO t'ha fet descobrir res de la docència?

— Les dificultats del meu fill en determinades matèries m’han reafirmat, per un cantó, la importància de la lectura, de la comprensió lectora –els lectors destres són alumnes molt més competents– i, per un altre, el fet que els docents hem de guiar-los i ajudar-los en la realització de les tasques amb unes pautes clares i concretes. Estic totalment en contra que els materials didàctics que s’utilitzin a l’aula siguin únicament digitals.

Per què?

— Ja s’ha demostrat que les pantalles distreuen els alumnes menys hàbils i que un mal ús promou la distracció i la dispersió. Hem d’utilitzar els ordinadors, sí, però no podem abandonar els llibres físics, ni deixar d’escriure a mà.

Les pantalles emborratxen.

— Els pares hem d'insistir, sense fer-nos pesats, en què els fills han d'aprendre a organitzar-se i a estudiar. Hi ha molts nens que no saben com fer-ho. Llegim una pantalla i prou? No, no n'hi ha prou. Cal redactar, fer preguntes, esquemes...

En un dels contes, una mare obliga una filla a escriure.

— L'obliga a fer una redacció quinzenal, a mà, sobre una sèrie que veuen plegades. És una manera de fer-la reflexionar sobre el que mira, des d’una perspectiva analítica que ajuda la filla a prendre consciència de com es fan les coses i per què. Penso que és una bona manera de treballar l’expressió escrita i el pensament crític. Jo encara no ho he posat a la pràctica, però, amb el meu fill.

Quins errors pots cometre quan intentes ajudar-lo amb els estudis?

— No li va bé que l’atabalem quan no vol ser ajudat. No li va bé que insistim, que ens fem pesats. Si ell no demana ajuda, hem de confiar que se’n pot sortir tot sol. Si després s’estavella ja ens demanarà ajuda. He descobert que és més difícil educar un fill que trenta alumnes en una aula.

Què més et preocupa?

— La gestió dels conflictes que troba a l’institut, tant en les relacions amb els companys com amb el professorat. Davant de la crítica, la queixa, el malestar que poden sorgir, mirem de reflexionar sobre com se sent i com pot millorar la situació. Què fa? Com ho expressa? A qui li diu? A qui s’adreça? Pot fer alguna cosa per revertir la situació? Què pot canviar i què no pot canviar? Però veiem que no li fa mandra anar a l’escola, per tant, anem bé i no n’hi ha per a tant.

Tretze anys no és una edat fàcil.

— Em preocupa la ideologia dels referents que segueix a les xarxes socials i l’impacte que pot tenir en la seva manera de pensar i d’actuar. És difícil contrarestar els valors que transmeten influencers, youtubers i gamers a través de formats aparentment inofensius.

Cal parlar molt, suposo.

— La nostra tasca com a pares és fer-lo reflexionar sobre la competitivitat, l’individualisme, el narcisisme, els prejudicis lingüístics de molts d’aquests estímuls que rep diàriament. Potser no podrem aturar l’auge del feixisme i el pensament ultraconservador, però sí que hem d’ocupar-nos que els nostres fills siguin crítics amb les narratives de la dreta i els mecanismes que utilitzen per captar-los.

En un conte preciós retrates una mestra a punt de jubilar-se.

— La Dolors representa una manera de fer i de ser que ja no té cabuda en una societat que ha convertit els mestres en aguantacanalla i les escoles en pàrquings gratuïts.

És combatiu, això que dius.

— Hi ha moments puntuals que m’he sentit com la Dolors. Des del moment que la formació i el nivell acadèmic del professorat disminueixen; des que el Departament d’Educació deixa de protegir l’equitat, el rigor i la llengua; des que la banalització, la superficialitat i el “passar-s’ho bé” regeixen el dia a dia, mestres com la Dolors no poden fer altra cosa que plegar o cremar-ho tot.