Lluc Oliveras: "Al meu fill Barcelona ja no l’atreu i no s'hi sent tan identificat"

BarcelonaLa visió de Barcelona que té el meu fill és molt més dràstica que la meva. A ell, la ciutat ja no l’atreu i no s'hi sent tan identificat. Quan anem al centre, el viu com un indret massa turístic. La massificació l’estressa i haver d'estar sempre pendent de la delinqüència li causa rebuig. De fet, ell preferiria viure fora de la ciutat, en un entorn més relaxat.

No era conscient d'aquest canvi generacional.

— Jo he viscut en una Barcelona que m’era propera i encara hi tinc un lligam nostàlgic. Per a mi, la ciutat està plena de records i això fa que sigui més tolerant amb els canvis, tot i que m’entristeix veure com s’ha despersonalitzat. Barcelona va ser una ciutat fascinant, que per fer les Olimpíades va començar a perdre la seva identitat romàntica. La Barcelona d’ara és més de cartó pedra, encara que faci mal dir-ho.

Al començament, el protagonista d'El far de les Rambles és un nen, però, pel que dius, queda clar que està més inspirat en tu que en el teu fill.

— El Lluïset té molt de mi, del meu vincle tant amb el carrer Tallers com amb el barri de Gràcia. La meva família estava dividida en aquestes dues zones de la ciutat, i des de petit m’he nodrit de l’essència del barceloní d’arrel. El Lluïset té la mateixa mirada que podia tenir jo de petit. De més gran, quan ja era adolescent, veia la ciutat des d'un prisma més canalla. Als vint, sortia els caps de setmana per la Rambla, pel Gòtic o el Raval. Hi havia les botigues de discos, de roba, bars on ens reuníem, les discoteques d’estil més rocker. La novel·la està farcida de vida real, d’històries que, d'una manera o altra, han creat ciutadans anònims que mai han tingut ni veu ni vot.

Per on passeges amb el Rocco?

— D'ençà que el meu fill era petit, he intentat resseguir junts la ciutat per explicar-li les seves arrels i perquè hi tingués un vincle, però m’he trobat que gran part de la màgia ha anat desapareixent. I és complex transmetre un llegat ciutadà quan tot queda en records que no es poden fer tangibles. Al final tot el que li explico acaben sent aventures del pare. Per sort, encara hem pogut compartir passejades per Gràcia, pel port o anar a les golondrines, que surten més d’un cop a la novel·la.

Què et meravella de com creix el teu fill?

— Em meravella que sigui molt diferent de com pensava que potser seria. Té una visió pròpia. Vol coses que jo mai no vaig voler o valorar. Em sorprèn que, sent molt diferents, també compartim molta essència. Per a mi és important que creixi i es desenvolupi com un adult conscient amb el seu entorn, que sàpiga viure els seus somnis i desitjos.

I què et preocupa?

— Em preocupa més l’entorn on ha de desenvolupar la vida que no pas ell. M’agradaria que el món fos més senzill i que pogués tenir més oportunitats de desenvolupar-se i viure una existència feliç. Tinc la sensació que haurà de lluitar més del que hauria de lluitar, i que no ho tindrà gens fàcil per tenir bones oportunitats. Però aquesta dificultat no és cap excusa. A cada generació li toca superar les seves problemàtiques, lluitar per una vida més equilibrada i justa.

Un dia, els fills descobreixen la nit.

— El meu fill encara no surt a la nit, però ja ha experimentat la ciutat dels divendres, i ha començat a viure la part més extrema de la ciutat. Jo ja fa molts anys que no surto de nit, però entenc que ell haurà de crear-se els seus racons i experimentar la ciutat a la seva manera. Hem parlat de problemes com l’alcohol, les drogues, el sexe i el perill nocturn. Ell sap el que jo vaig viure i mereix la meva confiança per deixar-li fer la seva. Els nostres entorns i èpoques són molt diferents i prohibir pot ser contraproduent. Ell sap què és adient i què no. Confio en el seu criteri.

Un lloc on aniries aquesta tarda amb el fill.

— Els nostres records estan vinculats a les passejades per Gràcia, a les botigues de joguines o de videojocs del carrer Gran de Gràcia. Als dinars a la pizzeria Lucania o a la Caleta de Gràcia. Per a nosaltres, que també tenim una part de la família arrelada al barri, Gràcia és el lloc on hem viscut de més a prop un vincle de comunitat, de caliu i d'identitat.