Daniel Turienzo: “Repetir curs és ineficaç, injust i car”

BarcelonaDaniel Turienzo (1987) ha treballat de mestre en diferents comunitats autònomes i també ha fet classes a diverses universitats espanyoles. Ara ho fa com a adscrit a la conselleria d'Educació de l'ambaixada d'Espanya al Marroc. Juntament amb el professor Jesús Rogero han escrit Educa Fakes, un llibre que vol desemmascarar les 50 mentides i mitges veritats sobre l’educació espanyola.

Quina és la mentida més grossa que es diu del sector educatiu espanyol?

— Que les persones que més han progressat en el sistema educatiu són les que més s’han esforçat. Dit d’una altra manera, la creença que el sistema educatiu garanteix totalment la igualtat d’oportunitats.

I la veritat que sempre s’amaga?

— Que l’educació està lligada a altres polítiques. Ens costa molt de reconèixer, l’educació no és una cosa que passa aïlladament, sinó que també està vinculada a polítiques com ara les d'habitatges, que influeix en els resultats educatius, o a les taxes de pobresa. Si volem millorar en l’àmbit educatiu cal millorar també en el social. En general, ens costa acceptar que qualsevol canvi és complex. Per això moltes vegades, a l’hora d’explicar qualsevol fenomen educatiu, és més fàcil optar per arguments simplistes, que coincideixin amb els nostres prejudicis i estereotips, abans que buscar les causes complexes que hi ha darrere de qualsevol procés de transformació.

Una de les primers afirmacions que desmunta el llibre és que l’educació actual és pitjor que la d’abans. Però, si s'analitzen els últims resultats PISA, sí que es confirma un retrocés...

— El primer problema que tenim és pressuposar que la qualitat del sistema educatiu només es mesura pels resultats PISA. A la societat espanyola actual, les persones tenen un nivell formatiu més alt, el nivell de competències també és més gran, més persones accedeixen a la universitat, tenim més nens escolaritzats o hi ha menys abandonament escolar. Per tant, hi ha tota una sèrie d’indicadors que sí que mostren que anem millor, encara que també n’hi ha d’altres, com les proves PISA, que assenyalen que no estem millorant. Però nosaltres no diem que l’educació d'ara sigui millor, sinó que simplement no és pitjor.

Destaca que ha baixat l’abandonament escolar: en canvi, encara s’aposta molt per la repetició de curs. És útil?

— La repetició escolar és coneguda com el “mal francès” perquè en el sistema educatiu del país veí se n’abusava molt, però precisament ara França i altres països han aprovat reformes que han fet que els alumnes deixin de repetir. Quan analitzem les dades PISA, veiem que els nostres alumnes tenen un rendiment semblant en països del nostre entorn, però tot i això repeteixen molt més. Les causes s'han de buscar en l’ús social que s'ha fet de repetir. Els docents i les famílies veuen amb bons ulls que l’alumnat repeteixi, però és ineficaç perquè la majoria d’alumnes després de repetir no en saben més, és una política injusta perquè afecta més les classes desafavorides i, a més, és molt cara perquè té costos per a l’alumnat que repeteix, però també té uns costos molt alts econòmicament. Crec que hi ha alternatives que serien molt més eficaces.

Com ara?

— Doncs una detecció primerenca de les dificultats, establir perfils que podrien tenir més risc de desenvolupar unes competències més baixes, tutories en petits grups, reforços dins l’aula... Són una sèrie de mesures que ens podrien portar més bons resultats i a no abusar tant de la repetició. El problema és que no hem estat capaços de donar els docents una resposta clara a aquest problema.

Parlem precisament dels docents. Pateixen un desprestigi social?

— A les enquestes, la valoració social dels docents continua sent alta. Tot i això, el professorat no ho percep així. A més, estem en un cercle viciós: quan es detecta un problema social no s’assumeix de manera pública, sinó que volem que l’afronti l’educació escolar. S’acaba atribuint a la formació dels docents la capacitat, per exemple, de lluitar contra la violència de gènere, contra l’ús intensiu de tecnologies, contra l’accés a pornografia... Si continuem generant noves demandes i no les acompanyem de recursos i propostes a llarg termini, estem situant el docent en un punt compromès perquè cada cop se sentirà més qüestionat i mai arribarà a totes aquestes altes expectatives. En tot aquest context, no s’ha d’oblidar que estem en un dels millors moments de la història pel que fa al nivell formatiu dels docents.

Estem en època de preinscripció escolar. S’aprèn més en una pública, en una concertada o en una privada?

— Les proves internacionals conclouen que no hi ha cap valor afegit a estudiar en una concertada o privada que en una pública a Espanya, excepte la capacitat de segregació escolar. Hi ha famílies que busquen la diferenciació social i ho troben a les concertades i privades, però, a dia d’avui, no s’observen millores significatives vinculades a la titularitat del centre.

Per acabar, un tema que intencionadament han decidit no incloure al llibre, però que continua molt vigent i del qual vostès han escrit molt: les escoles han de fer jornades partides o continuades?

És el tema estrella. El que nosaltres tenim clar és que cal un debat més ampli perquè actualment està molt viciat d'entrada i les dues alternatives ofereixen molts riscos. La jornada contínua té el risc que el servei de menjador i les extraescolars desapareguin, que els centres escolars estiguin tancats a la tarda i que no siguin un espai de socialització per al barri. Pel que fa la jornada partida, té el risc que els nens arribin a casa a les vuit del vespre o facin jornades escolars de deu o dotze hores. Hem d'enfocar aquest debat amb uns termes molt més amplis que incloguin també la valoració del calendari escolar: si, per exemple, s'han de tenir més o menys dies lectius, si s'ha de replantejar el nombre d'hores de classe, com s'articula l'horari lectiu i el no lectiu...