OLGA VALLEJO

El paper de les biblioteques escolars

Les biblioteques són una peça clau a les escoles per impulsar accions educatives, socials i culturals . I l’espai on la canalla pot descobrir el plaer de llegir

El paper de les biblioteques escolars / GETTY Zoom

Fa 35 anys que Dolors Bundó és mestra i en fa gairebé 30 que és la responsable de la biblioteca de l’Escola Cossetània de Vilanova i la Geltrú. L’escola sempre ha volgut que dediqui mitja jornada a la biblioteca per fer sessions setmanals amb els alumnes, ensenyant-los a gestionar informació i acompanyant-los en el seu procés lector, perquè descobreixin bons llibres i siguin bons lectors. Tenen claríssim que la biblioteca és un projecte de centre important. L’entenen com una eina per fomentar la lectura i donar suport al currículum; un espai d’aprenentatge i al mateix temps de lleure, on els nanos i les famílies, perquè també obren les portes a les famílies, disfruten de la lectura. És un punt de trobada per a la comunitat educativa, que pot compartir experiències al voltant de la lectura i la cultura.

La Dolors està convençuda que els materials de la biblioteca han de ser diversos -en formats i suports- i han de ser de qualitat, actualitzats, ben catalogats i organitzats per poder-los utilitzar tant a la biblioteca com a les aules. Les biblioteques escolars també funcionen com a compensadors de desigualtats, perquè faciliten que tothom accedeixi democràticament a la lectura: “A la biblioteca fan un aprenentatge per adquirir autonomia, per saber trobar informació, els donem pautes per fer bones cerques, trobar el material necessari que respongui a les preguntes que tenen, a més de formar-se com a lectors i descobrir què els agrada llegir”.

Les biblioteques escolars també funcionen com a compensadors de desigualtats, perquè faciliten que tothom accedeixi democràticament a la lectura

Bundó fa referència a la necessitat que els responsables de la biblioteca estiguin en contacte amb els equips dels cicles i els tutors, que es coordinin per fer activitats conjuntes: “L’escola ha de creure en el projecte, ha de tenir un pla de treball que marqui les directrius, personal de plantilla amb continuïtat que gestioni la biblioteca i un equip de persones al darrere”, proposa la Dolors.

LA BIBLIOTECA IDEAL

Per a Carme Fenoll, bibliotecària, directora de la Biblioteca de Palafrugell, les biblioteques haurien de ser un puntal de tots els centres escolars. Se sorprèn quan li dic que la Dolors és la responsable de la biblioteca des de fa tants anys: “No és habitual”, comenta. Considera que si ens creiem que la lectura és font de coneixement de primera hi hauria d’haver una aposta clara en aquest sentit. “No només s’han de vincular les biblioteques a la lectura o la literatura, també han de ser agents dinamitzadors i informadors del centre, dotats de personal, que no és el més habitual a Catalunya. Sovint s’alimenten d’un pressupost precari que arriba de l’AMPA o de donacions. Tenim un bon sistema de biblioteques públiques però no estan prou connectades amb les escolars”, diu Fenoll. Dolors Bundó té clar que perquè la biblioteca sigui una realitat l’escola hi ha de creure, ha de tenir un projecte que en marqui les directrius i en defineixi les funcions. També cal planificar plans de treball anuals per concretar les actuacions que es duran a terme a cada curs i posar-hi recursos. Hi ha d’haver una persona amb formació que sigui la responsable de la biblioteca i un equip de suport per gestionar-la i dinamitzar-la.

Hi ha molt camí per fer perquè tenim dèficit de biblioteques escolars: “S’hauria de reprendre la idea de potenciar-les. Com en el seu moment va fer el 'Projecte puntedu', un programa per revitalitzar les biblioteques escolars proveint-les de personal, amb dotació d’hores, pressupost i formació en biblioteca escolar”, proposa Fenoll. Sònia Blasco, directora de l’Escola Josep Monmany de Sant Feliu de Llobregat, explica com després del 'Puntedu' falten recursos i les escoles han de buscar alternatives per mantenir les seves biblioteques. Ells ho han aconseguit amb el responsable de biblioteques -que forma part del claustre de professors-, la comissió de biblioteques de l’escola i el Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament, que els ofereix 10 hores setmanals d’un estudiant universitari. El fons bibliotecari l’actualitzen amb el suport d’una mare de l’escola que és bibliotecària i amb les propostes de novetats d’un grup de treball conjunt de Sant Feliu i Molins de Rei.

BROTS DE LLIBRES

Les biblioteques escolars han canviat, no només serveixen per buscar llibres en préstec o estudiar, ara també tenen una funció més social, d’acollir i d’oferir altres tipus d’activitats sempre al voltant de la cultura. Bundó destaca que ja no són espais tancats, el gran canvi és que podem accedir tant a les biblioteques públiques com a les escolars sense anar-hi físicament. Els catàlegs funcionen per internet i poden ser interactius amb els usuaris. Tot i així, encara hi ha algunes biblioteques escolars que s’assemblen massa a les de fa 40 anys, sense ordinadors ni internet. Les entrevistades coincideixen que falten recursos econòmics i humans per garantir que les biblioteques escolars funcionin adequadament.

Malgrat tot, a l’Escola Cossetània de Vilanova acaben d’estrenar els 'Jardins de lectura', espais de lectura informal, amb la idea de posar la lectura a l’abast dels alumnes i les famílies a qualsevol lloc del centre sense haver d’anar necessàriament a la biblioteca. “Volem acostar la lectura, que tota l’escola sigui un gran espai de lectura i trobin llibres a tot arreu”. A la planta baixa han habilitat una zona amb tanques de fusta, el terra verd i jardineres que tenen llibres en lloc de plantes. “Si el pressupost ens ho permet ens agradaria fer-ne un altre a educació infantil, a cicle mitjà i a superior”, conclou.