“A Dinamarca el batxillerat és una etapa per aprendre i fer errors, no per estar contínuament fent exàmens”

CopenhaguenDinamarca és dels països que, any rere any, lideren els rànquings de competències dels alumnes, amb un sistema educatiu que es caracteritza per ser completament gratuït des de l’escola primària fins als estudis universitaris i que es diferencia força de l’ensenyament a Catalunya. Això ho sap bé Carolina Diarte (46 anys, nascuda a Castellar del Vallès), que ja fa 18 anys que viu al país escandinau, on treballa com a professora d’educació secundària des de fa 15 anys. Ella no s’esperava acabar donant classes en un institut de Dinamarca, però després de conèixer la seva parella danesa al Japó, tots dos van decidir anar a viure junts a Copenhaguen. La Carolina havia estudiat traducció i interpretació a Barcelona, i això li va servir per trobar feina de professora.

El Rysensteen Gymnasium, on la Carolina fa classes de llengua anglesa i castellana, és un institut públic del centre de la capital danesa. A la sala de professors on fem l’entrevista, uns llums de fusta combinats amb mobles de disseny i uns coixins de colors li donen un aspecte acollidor i molt nòrdic. Per a la Carolina, els inicis com a professora a Dinamarca no van ser del tot fàcils, ja que se sentia molt poc segura amb la llengua: “Però també em va servir per dir als alumnes que entenc perfectament l’esforç que implica aprendre un nou idioma”. 

Més autonomia i menys jerarquia

A Dinamarca, l’ensenyament al Gymnasium és l’equivalent als estudis de batxillerat, però aquesta etapa està dividida en tres cursos (típicament dels 16 als 19 anys), tot i que el sistema és flexible i és molt comú que els alumnes comencin més tard. Abans de començar el batxillerat, molts opten per passar un any estudiant a l’estranger, o a l’Efterskole, una escola residencial on els joves aprenen a viure fora de casa per primera vegada i s’especialitzen en matèries com esports, natura, música o art, durant un any. Amb aquesta experiència prèvia “estan molt motivats i se senten més preparats per començar el batxillerat”, assenyala la Carolina. Una altra de les particularitats del sistema danès “és que la majoria dels alumnes treballen a temps parcial, molts d’ells en botigues, restaurants o supermercats, a la vegada que fan el batxillerat”. A més a més, els estudiants també reben una ajuda econòmica del govern que va dels 500 euros als 800 euros mensuals, “i que els dona una certa independència econòmica dels pares, fet que es nota en la seva maduresa quan comencen l’institut”, explica la Carolina.

Potser com a reflex del tarannà del país nòrdic, a les aules, “la jerarquia i l’autoritat entre professor i alumne queda bastant difuminada”, assenyala la Carolina, un fet que també li va xocar en els seus inicis com a professora. “Et veuen com una figura adulta que serveix com a model a l’aula i a la qual tenen confiança –diu–, malgrat que això també té un vessant dolent perquè a vegades toca posar ordre”, reconeix.

Tot i que el Gymnasium és el pas previ per accedir a la universitat, a Dinamarca aquesta etapa educativa no està enfocada a preparar-los per a uns exàmens de selectivitat: “Al contrari, a les classes no hi ha un llibre a seguir i el contingut de les assignatures el decideixen, en part, els alumnes”, diu la Carolina. En el cas de les classes d’anglès, “els alumnes ja arriben amb un nivell de coneixement de la llengua molt bo”, reconeix, cosa que permet enfocar les classes en altres continguts com literatura, història o temes actuals, com les eleccions als EUA o el Brexit: “Per al professor és molta més feina per preparar les classes, però permet que siguin molt més estimulants”, diu la Carolina. Segons ella, els temes que més interessen als seus alumnes “són sobre desigualtat i política, perquè consideren que no en saben prou”.

Pocs exàmens

Com a mètode d’avaluació, la Carolina explica que es fan molt pocs exàmens, i alguns d’ells són orals: “Aquí és molt important l’aprenentatge, i es considera el batxillerat com una etapa de tres anys per aprendre i cometre errors, i no per estar constantment avaluant, hi ha més calma i una altra energia”, admet. A l’institut, també es promou que els alumnes s’involucrin en activitats voluntàries: “Tenim un club de running o un esmorzar conjunt en què els alumnes canten cançons, i així comencen el dia i les classes amb energia –diu–. D’altres ajuden persones grans a fer la compra o el que necessitin”.

L’ús de la tecnologia i els mòbils a les aules també és un tema d’actualitat a Dinamarca. Des del ministeri d’Educació es va anunciar al febrer que es prohibiran els mòbils a les escoles, tant a les classes com a les estones de lleure, i tot i que el país va ser dels pioners a incorporar la tecnologia a les aules, ara el procés s’està revertint: “Tenim una barreja de sistema analògic amb paper i llapis, i ordinadors per fer els exàmens”, diu la Carolina, que reconeix: “L’ús de la intel·ligència artificial se’ns planteja com un repte que no s’ha resolt”. Altres reptes a què s’enfronten a l’institut, segons ella, són l’aïllament social i la soledat d’alguns alumnes: “El fet que hi hagi joves que no saben com relacionar-se és bastant difícil de portar com a professors, però tenim molta feina i no sempre podem estar pendents d’això”.

Amb tot, la Carolina diu que està satisfeta com a professora al país: “Els sous són alts, tot i que tenim menys dies de vacances que a Catalunya”. Respecte al nivell educatiu, també considera que els seus alumnes surten preparats per afrontar l’etapa universitària: “El sistema funciona i les estadístiques ho demostren, quan acaben es nota que han après. A més, tenen veu per decidir els temes que estudien i com ho fan, cosa que fa que s’impliquin molt més en l’aprenentatge”. Finalment, acaba assegurant que “quan acaben l’etapa escolar, es veu que ja són persones adultes”.