XAVIER TEDÓ

La cultura com a eina de cohesió social

Les escoles del Raval apadrinen un equipament del barri que adapta la seva oferta al currículum educatiu en un projecte pioner a Catalunya

Les escoles del Raval apadrinen equipaments culturals del barri / FOTOS: FUNDACIÓ TOT RAVAL Zoom

Acostar l’oferta cultural del Raval als estudiants del barri i a les seves famílies. Aquest és l’objectiu del programa Apadrina el teu equipament, que promou la Fundació Tot Raval i que ha permès que, des del 2013, onze centres educatius d’aquest barri de Barcelona hagin apadrinat diversos equipaments culturals de la zona en un projecte d’innovació pedagògica pioner a Catalunya. Una iniciativa que arriba a la quarta edició plenament consolidada, amb més de dos mil alumnes de 2 a 17 anys que han tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà els equipaments dels seu barri i de participar en propostes formatives que han impulsat de manera conjunta les escoles, els instituts i els responsables educatius d’aquests espais culturals.

El treball comunitari que fa la fundació ha tingut un paper determinant en el desenvolupament del projecte: “Sempre posem en contacte diferents agents i fa cinc anys els equipaments es van adreçar a nosaltres perquè la seva oferta no arribava a gent del barri, no prenien part en les activitats educatives o familiars que portaven a terme”, explica Anna Rami, coordinadora de l’ Apadrina, que deixa clar que la finalitat és que “la cultura formi part de la vida quotidiana dels infants i joves del Raval”.

La finalitat és que la cultura formi part de la vida quotidiana dels infants i joves del Raval

En només quatre anys han aconseguit que totes les escoles bressol -que s’han sumat també al projecte- i instituts hi participin, així com gairebé tots els centres de primària, siguin de titularitat pública o concertats. El resultat ha sigut una quarantena d’apadrinaments amb els equipaments culturals més importants del barri, com el Liceu, el Macba, el CCCB, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació Joan Brossa o el Memorial Democràtic. “Al setembre preguntem a les escoles a qui volen apadrinar i després els professors coneixen els responsables socioeducatius d’aquests espais, que els ofereixen formació especialitzada i adapten la seva oferta per treballar conjuntament durant un any el currículum acadèmic”, revela Rami, que afegeix que “el producte final és molt divers”. En alguns casos, els equipaments ofereixen visites guiades a les famílies dels alumnes: “És un tema més secundari, perquè sovint les famílies no tenen una relació quotidiana amb les escoles i és difícil arrossegar-les”.

ART CONTEMPORANI A L’ESCOLA BRESSOL

El Macba és un dels espais que s’han obert a les famílies. Precisament aquest museu forma un dels tàndems més singulars del projecte amb l’escola bressol Mont Tàber. “No teníem cap oferta educativa per a escoles bressol i arran de la petició d’aquesta llar d’infants hem adaptat l’ express art a infants de 2 i 3 anys”, assenyala Ariadna Miquel, coordinadora d’educació del Macba. Els fruits no han trigat a arribar perquè en dos anys ja hi participen vuit escoles bressol de tot Barcelona. “Treballem a partir de nou obres del museu que permeten un aprenentatge per a aquestes edats, oferim a les escoles una caixa didàctica per introduir-se en el llenguatge contemporani. És una activitat que va més enllà de pintar o fer manualitats”, afegeix Miquel. Una d’aquestes obres és el llit de Tàpies (Rinzen), una de les poques instal·lacions fixes que hi ha al museu: “A la caixa hi ha elements associats a l’obra, com un coixí, i quan venen al museu el reconeixen amb unes altres dimensions. També els donem una vintena de llits petits que ens serveixen per parlar de si cauen del llit quan dormen, perquè el de Tàpies està inclinat. Més que abordar l’objectiu de l’obra, fem una aproximació a la metodologia de treball de l’artista, a qüestions formals”.

La directora de l’escola, Laura Gallego, considera que la descoberta de l’art contemporani no té edat: “Totes les activitats són significatives per als infants. Veuen que objectes quotidians són obres d’art, com el llit penjat de Tàpies”. A l’escola han vivenciat l’experiència representant el conte del tres ossos mitjançant el joc simbòlic, muntant llits per als tres personatges. Gallego destaca que “el Macba hagi creat un material específic per a aquestes edats, perquè el seu raonament lògic és diferent i les seves necessitats també”, i que “els responsables educatius del museu hagin anat un parell de cops a l’escola” per veure com es relacionen els mestres amb els infants i “conèixer-los de més a prop”.

Ofereixen també visites per a les famílies el cap de setmana

Les famílies també han perdut la por a l’art contemporani i aquest any s’han hagut d’organitzar dues visites en lloc de només una, com es feia l’any passat, per reviure l’activitat que van fer als seus fills. “Oferim visites per a les famílies el cap de setmana en una proposta que no havíem fet mai, i quan l’alumne hi torna, explica als pares el que coneix”, subratlla la coordinadora educativa del Macba, que admet que “molts pares passen per davant del museu cada dia i no hi entren mai”.

MÚSICA PER ALS AVIS

Els apadrinaments també han servit perquè infants i joves s’acostin a altres col·lectius del barri, com les persones grans o amb discapacitat intel·lectual. A tall d’exemple, el treball conjunt entre l’Institut Miquel Tarradell i cinc equipaments culturals del barri ha permès que una trentena d’estudiants de cicles de grau mitjà organitzin visites guiades i tallers en aquests equipaments per a persones en situació de dependència. “Els fruits d’aquesta col·laboració han sigut meravellosos tant per a l’alumnat com per als veïns en situació de dependència, que, en el 95% dels casos, no havien trepitjat mai els equipaments culturals que tenen a prop de casa”, valora Úrsula Soms, una de les responsables dels apadrinaments de l’institut.

Un dels implicats és la Institució Milà i Fontanals, del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Els alumnes del centre van fer una visita guiada per a gent gran per aquest centre d’investigació en humanitats i els van preparar una activitat a l’àrea de musicologia. “Aprofitant l’important fons de música tradicional, els estudiants van fer cantar cançons als avis del centre de dia El Mil·lenari per treballar la memòria”, explica la docent. Soms destaca l’entusiasme de totes les parts implicades: “Els nostres alumnes entren en contacte amb aquest col·lectiu en un aprenentatge servei del qual tothom surt beneficiat perquè els equipaments culturals no tenien cap projecte per a aquests col·lectius, que poden sortir dels centres de dia o de salut mental gràcies a l’acompanyament dels joves”. El fisioterapeuta d’El Mil·lenari, René Rodríguez, afirma que “els avis tenen molt present la sortida per visitar l’equipament perquè s’ho van passar molt bé cantant cançons de quan eren petits o veient aparells de ràdio de la seva època”.