Magda Minguet: "Que el meu quart fill també fos un noi generava comentaris afligits"

BarcelonaQuan vaig ser mare per primera vegada, vaig tenir una depressió postpart molt dura, no pas pel fill que va arribar, sinó per la part de mi que va marxar. Després de ser mare jo ja no era la mateixa, però em vaig adonar que en els sopars d’amigues tornava a ser jo.

Ho dius com si tornessis a la vida.

— Quan et converteixes en mare valores més que mai aquests moments. El llibre tracta moltíssim sobre l’amistat entre dones. Els sopars d’amigues són terapèutics i, per sort, amb les meves amigues recuperem els temes de sempre i quan ens trobem parlem molt poc dels fills.

La Gemma, la protagonista, no ha pogut tenir fills.

— No n'ha tingut i ho ha patit molt, així que ha optat per dir que no volia fills per no haver de donar gaires explicacions. Perquè sí, encara al segle XXI, sovint es pregunta a moltes dones el motiu de no tenir fills, si no poden, si no volen, si no arriben.

No és gens el teu cas.

— Jo he viscut el contrari, perquè no és habitual tenir quatre fills i més si són tots nois. Que el quart també fos un noi generava comentaris afligits i això em feia sentir molt incòmoda perquè jo sí que n'estava contenta.

Retrates una Gemma com una nena que sempre anava a la seva. Són així també els quatre?

— Em sembla molt bé que els nens vagin a la seva, com hem fet tots. El meu objectiu com a mare és donar-los ales i no pas fer niu. Vull que tinguin ganes de viatjar, d’aprendre, de donar-se als altres i que siguin emprenedors i no emprenyadors. M’agrada molt que tots quatre siguin tan diferents. També he de dir que estic molt agraïda als mestres que han tingut a l’escola i molt especialment als seus monitors de l’esplai.

Com és ser mare de quatre nois?

— Tenir quatre nois és intens, són desendreçats i cal repetir moltes vegades que facin les feines de casa que, casualment, sempre li toquen a un altre. A la vegada són molt divertits, molt autònoms i tot els sembla bé. També són molt sociables i sempre hi ha amics per casa. Tot i que treballo molt i sempre estic enfeinada, mai hi ha retrets ni males cares.

Ja és molt, això.

— A casa vam passar una pandèmia molt dura amb el meu marit a l’UCI i allà vam unir-nos molt, vam fer molta pinya i em van ajudar en tot. Fins i tot vam moure els llits per dormir tots junts. En aquells moments vaig agrair molt tenir una família nombrosa, mai em sentia sola. És una sort ser la seva mare.

Què et sembla especialment feixuc?

— Tot m'ho sembla. Costa molt treballar i tirar endavant una família. No hi ha cap mesura per conciliar que no impliqui renunciar a la teva carrera, al teu sou o al teu temps de qualitat. Se'n parla moltíssim, però no he vist absolutament cap pas endavant. Tens els fills malalts i no saps ni què fer. Si el deixes amb algú et sents culpable i si faltes a la feina, també. Sense els meus pares i els meus sogres, hauria estat impossible.

Què m'expliques sobre les pantalles?

— Els meus fills han crescut en digital i mai hem demonitzat les pantalles. De fet, molts vespres miro YouTube amb ells i fins i tot dos d'ells han creat els seus propis canals. Crec que cal educar en les pantalles com ho fem en altres aspectes de la vida: amb prudència, respecte i moderació. Hem de fer que els nostres fills siguin camaleònics als canvis i que es puguin adaptar sense por als nous reptes. Les xarxes socials són només una etapa i la veritable revolució ens arribarà amb la intel·ligència artificial.

No hem parlat del menjar. Genera conflictes, a casa?

— No en tenim cap perquè a tots ens agrada menjar. El que sí que recordo és que quan eren petits dues paraules els posaven especialment tensos: menú infantil. Sempre que anàvem a dinar fora em deien: recorda que no volem el menú infantil, que no volem macarrons.

Cert, ha de ser un punt humiliant haver de menjar sempre menú infantil.

— Igual que trobem escandalós donar-los el mòbil al restaurant perquè estiguin entretinguts em sembla que no els podem donar sempre macarrons perquè no hi hagi queixes. Els restaurants haurien d’oferir mitges racions dels plats de la carta per quan hi van nens. Sortir a dinar en família educa i hi ha opcions més enllà de la pasta i el pollastre.