Petites victòries

Roser de Tienda

Quan els temps s’atura

Quan els temps s’atura Zoom

Quan els temps s’atura

El temps corre, el nadal s'acosta. Llistes de compres a la motxilla. La llista dels nens, la dels nebots, els cosins, els pares, la compra, la pava, els torrons. Llistes de WhatsApp per contestar. El grup de pares de l'escola, el grup de pares del bàsquet, el grup de família, el grup de les amigues, el de cosins de França. Llistes d'articles que encara tinc per escriure. Un, dos, tres, quatre. Uuuuff. Llistes de projectes només començar l'any nou. La presentació del meu segon llibre, la festa dels 20 anys de la nostra consulta l'Olivera. Les conferències a les escoles. Els seminaris que venen. Llistes de coses a millorar. Tenir més temps per divertir-nos. Anar a l'opera. Optimitzar l'espai de convidats a casa. Més temps per meditar i connectar-me, i més coses i més coses.

Vaig a la feina, tothom té plans, tothom que ve a la consulta està estressat. Tothom vol que li faci Bonos Regala Salud “bien envueltos para regalar”. Tothom corre per les últimes compres, el menjar, la roba, el lloc a on aniran, rentar les cortines, netejar les catifes, comprar cassoles a on càpiga el rostit per 15 persones.

Respiro. Encenc una espelma. Em poso a escoltar a la Cristina Perri. Canto. Deixo sortir tot l'estrès mentre ho faig. ¿tu cantes? Prova, perquè un cop comences a sentir la teva veu interna, ja no pots parar.

A fora el temps corre. Però a dins de casa he aturat el temps una estona. Necessito un moment. Un moment per pensar en tots aquells que passen un nadal diferent. Sota els bombardejos. Síria, Iraq, Líbia, Txad, Sudan, Burundi, Afganistan, Índia. Sense res que portar a la taula. Sense joguines. Els que estan a l'hospital. A la sala d'espera obrint el sobre d'un diagnòstic inesperat tot que intuït. Sense feina. Sense casa. Sense parella. Sense fill. Sense pares. Sense seguretat en el futur.

I miro dins meu per retenir totes les imatges dels nadals alternatius.

• Quan la mama em va dir que podia portar a qui volgués a dinar per nadal i vaig portar un home que vivia al carrer. O la dicotomia de lo digo pero nena, va a ser que no.

• Amb les cosines. Eva, que la señora Romeu dice que vayas a sentarte a su sofá de caca.

• Quan feia de pallasso d'hospital al nadal. ¿Nena cómo que no te quedas a la sobremesa?

• Quan vaig marxar després dels regals per anar a llegir contes als nens de la planta quarta. Nena, pasas más tiempo con gente que no conoces que con nosotros.

• El primer nadal sense la iaia, vaig apuntar-me a anar a fer companyia a la gent gran, i em vaig fer passar per neta de la Maria, ella no tenia neta i jo no tenia àvia, ens va semblar un bon arreglo, i la vàrem petar a la residencia. Que levanten la mano todos los que se apuntan a necesito una abuela punto com.

• Quan recollia aliments i vaig arreglar les joguines perquè encara es podien donar usades si estaven bé. Ah no, la Nancy no la doy.

• Sota la pluja de Cambridge. El amor es ciego te lo juro.

• Tornant en cotxe sense prou mocadors per eixugar-me les llàgrimes en anglès. No hay parabrisas que limpien las lágrimas que brotan de un corazón roto.

• Banyant-me a la fi del món, a menys quinze graus islandesos a un guèiser d'aigua calenta. La vida es maravillosa.

• Quan vaig menjar un Sandwich de gall d'indi fred el primer nadal a Manhattan amb l'única companyia del pianista del Hall, després de trucar a casa i plorar com una magdalena sentint les veus i la festa a l'altre costat de l'oceà. Juro por dios que nunca volveré a pasar una navidad lejos de casa.

• Amb una ecografia d'un miraculós embaràs de sis mesos. Oh my god. Mo-men-ta-zo.

• A la platja a 30 graus el 25 de desembre. No es para tanto.

• De rodatge. Alaska no coge aviones. Esto es el fin.

• De lluna de mel. Paris je t'aime. La vida te da segundas oportunidades si tienes fe.

• Vestida de negre, sexy i ajustada. I embarassada de sis mesos. El amor te sienta bien estás más guapa que nunca.

• A l'hospital intentant no perdre el nostre tercer fill. Eliot quédate y nace que, a pesar de este desastre de cuerpo,, soy una buena madre.

• Esperant la biòpsia del pit. No he llegado hasta aquí para que esta sea mi última navidad.

• Vestits de rens picant a la porta de la iaia Jeaninne el seu últim Nadal. Ella abre la puerta, nos mira ojiplática, cierra la puerta i la oimos decir, tengo que bajarme la medicación, me ha parecido ver a los chicos disfrazados de renos en la puerta cantado feliz navidad. Volver a llamar al timbre. Su cara de felicidad a pesar del pañuelo en su cabeza.

• I mes i mes i más i mas Navidades de locura.

Respiro. Les coses de la vida passen independentment de les dates que siguin. Tot i que a vegades sembla que tots fem el mateix com pollastres sense cap. ¿Però què passa si et pares i atures el temps per un moment? ¿Has pensat que pots fer les coses com tu vols i no com sembla que s'han de fer?

Avui he aturat el temps. He vist dins meu tots els nadals que he viscut. I aquest serà ben diferent. D'entrada me'n vaig a la FNAC a veure al Carles Capdevila que avui està signant llibres. Ell sap el que és un nadal diferent. I m’encanta. I si, si, després ja compraré. Quan penses en els nadals alternatius que tindrà la gent, el temps s'atura. I en comptes de pagar 300 euros per una pashmina de cashmere, fem temps per estar amb aquells a qui abrigarem amb l'escalfor de les abraçades i els petons que ens queden.

Quina petita victòria aturar el temps de la vida externa i trobar el ritme propi per fer només el que ens ressona i volem fer. I per tu, ¿quina és la teva?

Bon Nadal bona gent de tot el món. Us porto al cor.