Petites victòries

Roser de Tienda

Mamà, ¿com s'eduquen els nens?

Mamà, com s'eduquen els nens Zoom

Mamà, com s'eduquen els nens

Ara que els nens són grans, els interessen molt les converses sobre la practicitat de la vida. Una de les coses que més els amoïna és la relació que veuen que els seus companys tenen amb els seus pares. I aquí s'adonen de les diferències entre la criança d'uns i dels altres. I no és que una sigui millor que un altre, el que passa és que a vegades té resultats ben diferents tot i que els pares tenen les mateixes expectatives.

És a dir, si a casa tot es fa cridant i amb esbroncades contínues, els pares també volen que el nen tingui una autoestima alta i sigui una persona com cal. Si a casa tot es fa com el nen vulgui, no sigui que la frustració l'aniquili, els pares també volen que el nen tingui paciència i s'adapti a qualsevol circumstància de la vida. Si a casa la mare diu una cosa i el pare un altre, els pares també volen que el nen sigui una personeta tranquil·la i serena. Si a casa tot es parla sense jutjaments i s'intenta que els nens et vegin com "La enciclopèdia grandes obras de ayer y de hoy" potser no tenim cap expectativa perquè ja sabem que les criatures ens faran confiança, tindran una autoestima alta i no tremolaran amb cada errada que facin, perquè saben que la paraula comprensió també surt a l'enciclopèdia i poden comptar amb nosaltres, passi el que passi, sense por a les nostres desmesurades reaccions davant el sexe, el tabac, les sortides, les notes... ¿ i es que si et morissis demà el teu fill estaria preparat per tot això? Llavors, ¿qui determina com som nosaltres com a pares? ¿L'educació que ens han donat els nostres? ¿L'ambient amb el qual ens relacionem? ¿D'on surt la nostra empatia per ser pares? ¿Com volem que es preparin per la vida, si de tot això que els importa no poden parlar amb nosaltres? ¿ho aprendran dels amics de la seva mateixa edat?

Moltes persones fan el mateix que han fet amb ells els seus pares, és a dir, repeteixen els patrons adquirits, tot i que no ho veuen per què els hi surt automàtic. Altres veient la relació que tenen amb els seus pares, fugiran com animes preses pel foc i seran una mena de pares totalment diferents. Tot i així sempre fem errades. Cada criança ens sorprèn i tot i que criem a tots els fills a l'hora, cadascun ha nascut en moments diferents de la nostra vida i que fan que nosaltres no siguem els mateixos, doncs no és igual tenir fills als vint, que als trenta o al quaranta. Per això avui, quan el meu fill petit m'ha preguntat "Mamà ¿com es crien els nens?" només m'ha sortit dir-li un tòpic: que els fills s'han de criar amb molt amor i paciència. Amb seguretat i tendresa, amb empatia i amb propòsit de guia per quan nosaltres no hi siguem, perquè aquesta personeta pugui valdre's per si mateixa.

És clar que això ho fem tots els pares. O ens ho sembla, perquè amb les jornades de treball que porten les dones a la majoria li costa molt ser Mary Popins a totes hores. Hem de lluitar per la nostra vida laboral, amb la de parella perquè a vegades les coses no van, amb els diners, la casa, els somnis personals, la família, i a més els nens.

És molt frustrant però a vegades som uns pares de pena. I després ens sorprèn el que passa a l'escola, els companys o els estudis. Posem reforç, els castiguem, i així i tot esperem que les criatures es portin com cal. Els nens venen al món verges. Com un cd sense gravar. Cada família formatejará el caràcter de la seva criaturada segons siguin ells.

Quina petita victòria seria si tots fóssim persones equilibrades, sense traumes ni motxilles, ni patrons a repetir. Amb temps i poques preocupacions. Amb temps per jugar a fer legos o pintures. Així potser deixaríem de pensar "quina sort que has tingut t'ha sortit un nen boníssim" i ens adonaríem que un nen boníssim costa molta feina i temps dedicat a posar-li mobles a l’àtic de les neurones. I que un nen trasbalsat, només és un reflex d'un entorn trasbalsat. Som els adults que criem els que tenim la responsabilitat de ser persones felices i equilibrades, per tenir una canalla igual. Fa pupa sí, però si ens pica, ¿potser ens curarem? ¿i per a tu quina és la teva? Bona nit bona gent de tot el món.