Personetes Creatives

Enric Bastardas

Pares contracturats i fills riallers a la Cercavila dels Capgrossos zombis...

Ja sé el que pensareu...arriba l'estiu i ja està el pesat de l'Enric parlant de les seves contractures, gegants i altra miscel.lània estiuenca...doncs sí, perquè si jo mateix fos Twitter el meu hashtag trending topic del moment seria #contracturesigegantsicapgrossosquethicagues

Però és que el Martí olora l'estiu...i el Nil també ja comença a fer-ho...i tot són gegants, capgrossos i dracs...

...i resulta que els meus estius s'han convertit en una mena de Joc de l'Oca i anem de Festa Major a Festa Major...cada cap de setmana n'hi ha una, o més.

I, és clar, vam començar a Súria ja fa uns dies. Una festa major que no ens podem perdre per les arrels familiars i perquè seria un sacrilegi no veure l'avi ni el tiet Joan portant els gegants de Súria...el Ton i la Sió...

...i de Súria cap a Les Brucardes...i ja parlem de la de Manresa a finals d'agost...i Solsona a primers de setembre...y tiro porque me toca...però que no em desviï, que volia parlar dels noms de tots els bitxus que surten al carrer...

...aquest és un tema important de les festes majors, molt important...tota la imatgeria de Festa Major té els seus noms, i a cada poble, un nom concret, i, si pot ser, el més estrafolari possible perquè, clar, Momerota i Momeroteta són uns noms molt corrents, igual que els Gegants Robafaves (Es nota que estem a Les Santes de Mataró, oi?). I la veritat és que és una passada, el Martí i el Nil flipant amb una Cercavila plena de gegants, capgrossos, dracs i cavallets, i amb força foc. Una Cercavila de més de dues hores que em servirà per introduir els dos temes estrella dels meus estius: els Capgrossos i les Contractures (amb majúscula)...

A Mataró no hi ha Capgrossos, n'hi ha una epidèmia, i són molt baixets (alguns) i amb el cap molt gros (tots). Resulta que al Martí li agraden, i, de cop, m'he vist rodejat de 3 o 4 capgrossos que m'arribaven a l'alçada del pit, molt i molt lletjos (o bonics per ser capgrossos) i m'ha començat a agafar por, molta por, de la de malson-segur-a-la-nit. NOTA: jo tinc por als Capgrossos des de petit i no l'he arribat a superar, però és que, imagineu-vos...esteu sols a casa i sentiu un soroll a l'altra punta del passadís...us aixequeu del sofà...mireu al final...i veieu una cosa que es mou...obriu el llum i us apareix un capgros d'aquells de verruga i amb mig somriure i que va caminant cap a vosaltres...pell de gallina...riu-te de Viernes 13, Pesadilla en Elm Street o El Orfanato...de debò, feu l'exercici d'imaginació (associats a l'escena, en primera persona, atenent al que veieu, escolteu i sentiu...i sino se us posa la pell de gallina...ufffff)..."Capgrossos zombis", tinc el títol de la pel.li de Sèrie Z i tot...

I, per acabar, un tema repetitiu, de cada estiu, de cada festa major, el de pares soferts, el de crear complicitat amb famílies que no coneixes de res...i que en seguiré parlant cada estiu...fins que...no ho sé...cada estiu...i són les contractures! No m'extendré, si voleu llegir tot el que us pot fer un nen a sobre de les vostres espatlles, tinc un post de l'estiu passat, que en parlo amb tot detall...i quan ja em pensava que estava tot dit...i fet...aquest estiu, arriba a sobre de les meves espatlles...el Nil...una bèstia humana torturadora que ha portat fins a un nou límit el fet de portar un fill a les espatlles...

...fot unes hòsties amb la mà oberta i per sorpresa que et ressona el cervell i que són massa, per, tot seguit abaixar el cap somrient i dir: "Hola papa!!"

...fot els dits a dins de la orella fins el puny (jo crec que li he agafat les dues mans i encara he notat un dit a dins de l'orella...mama, por)

...em tiba els pèls de la barba un a un...

...i, em sembla, que m'ha arribat a posar el pàmpol de la meva orella fins al timpà (no sabia que fos tan flexible)...

O sigui que ja tinc els ingredients bàsics per la meva pel.lícula de por perfecte: Capgrossos, zombis (no poden faltar), cercaviles i el Nil a les meves espatlles...uffffff...quina por!