Personetes Creatives

Enric Bastardas

"Papa...queda't una miqueta..."

Zoom

Els que som pares i mares ens hem adonat...des que ho som...que hi ha un tema recurrent i canviant en les nostres vides i que a la nostra vida passada (i em refereixo a la vida pre-fills...no parlo de reencarnació!) obviàvem totalment, i que és, genèricament, "Les nits i la mare que les va parir". Ja hi he dedicat algun post a aquest tema, però com que és una situació molt dinàmica, pot fer varis girs inesperats mentre els nostres fills van creixent.

En el meu cas (nostre, amb la Mariona) tenim el cas del Martí, que està a punt de fer 3 anys i que, des de fa uns mesos, s'ha inventat una frase per quan el portem a dormir: "Papa, queda't una miqueta". He de dir que, de vegades, també la fa servir quan el porto a l'escola, però no és tan habitual, i, crec, que fa dies que ja no li sento dir....A l'escola ha passat de dir-la a entrar a classe amb la bata a mig posar perquè vol anar corrents a jugar amb els seus amiguets...

Em centraré! Quan arriben les 22 hores...tocades...que vol dir que, de vegades, són les 22:30...i després de varis intents nuls de desenganxar el Martí de l'iPad on ha vist per desena vegada el mateix episodi de la PeppaPig en , posem per cas, polonès (YouTube és un misteri i el meu fill gran...també. Encara que, ara que hi penso, la mirada del Nil és més inquietant..."The quiet Man" que li diu el seu padrí Jaume), aconsegueixo que s'aixequi del sofà, faci un petó a la seva mare (o la seva mare aconsegueix que s'aixequi del sofà i em faci un petó a mi) i anem caminant cap a la seva habitació. Sempre al mateix lloc, a mig camí, em mira, i em deixa anar: "Papa, queda't una miqueta".

L'explicació de la frase és: acompanyo el Martí al seu llit, el tapo, es destapa i jo m'estiro al seu costat...una miqueta. Aquí és on el significat de la frase sol ser una mica enganyosa, perquè una miqueta poden ser ben bé 10-15 minuts. Jo, espero, atent, que canvïi la seva respiració a més profunda, com diuen els manuals del pare perfecte, i que vol dir que ja s'ha adormit, i quan trec la seva mà de sobre la meva cara i faig la intenció d'anar al menjador a seguir mirant el capítol d'estrena de The Walking Dead, m'etziba, d'immediat. "Papa, queda't una miqueta". Però, a veure...no resulta que quan canvien la respiració vol dir que estan adormits!!! El Martí porta incorporat un detector o, millor dit, m'ha implantat un microxip que detecta quan em poso en posició vertical per despertar-se!! Potser el que hauria de provar és de sortir de l'habitació reptant com una "snake" que diu ell (coses del YouTube suposo).

He de reconèixer que sembla llest el xaval i ha anat millorant la frase i la comunicació amb nosaltres, els seus progenitors, i ara, depenent de les seves necessitats, ja em pot arribar a dir: "Papa, queda't quatre miquetes" posem per cas. I, "al tantu", que si m'aixeco del llit quan m'ha dit "només" 3 vegades la seva gran frase, em diu: "Papa, encara no són quatre miquetes!!". Sent optimista, m'he adonat que sap comptar...i que té memòria...i que em peto de riure...

...i també he de reconèixer que m'encanta...i que ja espero que s'acabi el dia per començar el joc d'anar o no a dormir, per si avui m'adormo al sofà, per si avui no t'hi adorms perquè no és cap de setmana, per mirar com es frega els ullets mentre em diu que no té son (ai fill! si sabessis que tant la teva mare com jo sabemPNL), per acompanyar-lo agafats de la mà fins al seu llit i per sentir: "Papa, vull que et quedis una miqueta que jo t'estimo molt" mentre em posa la mà a la cara com si fos un sensor de moviment i per assegurar-se que jo...em quedaré una miqueta...i les que facin falta...