Quan triguen els nens a entendre una separació?

La Júlia té ara 10 anys i coma psicòloga he estat amb ella un temps després de la separació dels seus pares. És una nena intel·ligent, sensible,afectuosa i reflexiva. Com a pares quan es pren una decisió com aquesta el primer que preocupa són els nens i comels afectarà. Es prepara amb cura aquell moment en què els asseurem i els comunicarem que "ens separem". Perquè com adults sabem que després de dir aquestes paraules als fills res no serà igual. Ens esforcem els primers mesos a parlar amb ells, a preguntar-los com estan, a demostrar-los que malgrat tot els seguim estimant i estem al seu costat. No obstant els canvis arriben. Hi ha un dia en què un dels pares marxa de casa. I el sopar que fèiem tots tres ja és només per dos. Que l'esmorzar també canvia, que ja no hi ha tres raspalls de dents a casa i l'armari és més buit. I per un fill tot són petites absències i pèrdues. Hi ha preguntes, és clar que si, però no tots els menuts en volen parlar, perquè parlar significa fer més evident aquesta realitat que no els agrada. Interioritzar aquesta nova vida com a normal comporta un temps i no per tots els nens és el mateix. A vegades tinc la sensació que els adults posem molta energia en els primers mesos explicant què passa, preguntant, estant pendents d'ells però, aquesta força la perdem amb el pas dels dies. Arriba un moment que les persones del voltant ja ho han acceptat i ja no pregunten als petits com estan, si volen parlar de la separació dels pares, si creuen que hi ha alguna manera de fer les coses millor per ells... Els pares de la Júlia van separar-se fa un any i ella encara està paint tot aquest canvi.Però ara ja no li pregunten com està o com se sent... Perquè a ulls de tothom ja ha passat prou temps perquè la Júlia ho accepti... Sempre els hem de dedicar el temps per preguntar com se senten. SEMPRE. Hi hagi separació o no, hi hagi dificultats o no. Ells necessiten que ho fem encara que no vulguin parlar i la seva resposta sigui el silenci. No necessiten tantes joguines noves, mòbils, I-PADs, consoles, ni roba sinó saber que els seus pares els interessa allò que pensen i els remou per dins. També pots trobar-nos a www.sompares.com, Twitter i Facebook.