Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Un teatre a casa

[youtube KaQRLJXcsCE]

La història de les titelles i el món occidental comença a Grècia i continua a Roma per passar després a Europa i a la resta del món.

A Grècia van coexistir les titelles amb el teatre d'actors, però relegats a un art menor. La primera referència coneguda de Grècia data de l'any 422 a.c. Genofonte explica la visita d'un titellaire de Siracusa a la casa del ric atenès Callias.

El teatre de titelles de l'època estava realitzat per titellaires ambulants i servia majoritàriament per a divertir a cercles selectes de ciutadans, tot i que també es feien representacions en places públiques. El primer titellaire conegut pel seu nom es deia Photino i utilitzava titelles de fil.

Els romans amb la seva conquesta es van dur les titelles, també a la península itàlica. A Roma les titelles van esdevenir una diversió de carrer, i no sempre podien estar en pau amb la censura i la repressió de l'imperi; inclús els sacerdots romans utilitzaven figures religioses amb mecanismes i tubs per a parlar a través d'elles al poble.

Quan va caure l'Imperi Romà en el s.V d.c., el cristianisme va ser la religió oficial i l'església les va utilitzar en el seu benefici. Al principi la imatge de Crist era un anyell, però cap al segle VII, va començar a representar-se com una persona. I és aquí on apareixen les primeres figures articulades religioses, en les esglésies de l'Edat Mitjana.

Hi ha dos exemples que han sobreviscut als nostres dies: el Crist del poble de Netes (Santander), que mou les parpelles, els llavis, els ulls i canvia l'expressió de la cara, i el Crist de Burgos, amb el cap i els braços movibles i una pell elàstica com la d'una persona. També hi ha la referència a França de les imatges articulades de la Verge Maria, les Petites Maries, d'aquí el nom de marioneta.

A l'Edat Mitjana s'utilitzaven les titelles de fil i les titelles de planxa, que anaven lligades pels genolls i es movien amb les cames. Més endavant es van utilitzar les titelles de guant, i les funcions es feien en uns “teatres” en forma de castell, d'aquí la derivació a Catalunya de castellet, com nom genèric per al teatre de titelles.

A partir del segle XIV van començar a tenir importància a Europa els autòmats, o teatres mecànics, gairebé sempre relacionats amb festivitats nadalenques. Aquesta tècnica sorgida a l'antiguitat, va aconseguir per aquesta època un gran perfeccionament. A partir del s.XVII van sorgir titelles que per la seva popularitat van aconseguir quedar fixats per sempre dintre de la història de la cultura universal. Tenim el Punch and Judy anglès, el Guiñol francès, el Pulcinella italià, el Títella català...

Avui, com a petició d’una de les companyes del criatures mostrarem com fer un escenari o “teatre pels més petits".

Veureu que és molt senzill i que cadascú pot decorar-ho com més li agradi.

teatre Zoom

teatre

Material

Capsa de cartró gran

Pintures

Cúter i cola adhesiva

Retall de tela (per fer les cortinetes de l’escenari)

Retolador negre

Aquí teniu les plantilles per si les voleu utilitzar arccastellarbre