Pedra, paper, tisora

Meritxell Almirall López

Un àbac, en un 3 i no res

[youtube AGNPLaaXsfM]

Llegir, escriure i comptar són tres reptes escolars fonamentals. Els nens i les nenes adquireixen un coneixement progressiu d'aquestes habilitats al llarg de tots els estudis.

En el cas de la lectura, sovint s’aconsegueix que nens i nenes acabin descobrint el plaer de llegir, i són una majoria els que gaudeixen de la literatura.

En el cas de l'escriptura, els nens i les nenes acaben descobrint el plaer de comunicar-se i escriuen diaris i cartes, s'envien missatges per correu electrònic, etc.

En el cas de les matemàtiques, els nens i les nenes acaben comptant però no acostumen a descobrir cap plaer per fer-ho.

abac Zoom

abac

Fer que els infants no estimin les matemàtiques és senzill; hi ha moltes tècniques per aconseguir-ho: reduir les matemàtiques a algorismes numèrics, plantejar problemes sense interès, fer abstraccions no apropiades…

Tot i així, si hi pensem una mica segur que trobem la manera de relacionar les matemàtiques amb la vida diaria i així fer veure als nens la seva utilitat real.

Avui, us proposo la construcció d’un Àbac i d'aquesta manera apropar als més petits la part més creativade les matemàtiques. De fet, és considerat com l'instrument de càlcul més antic, i s'ha adaptat i incorporat a diverses cultures. L'origen de l'àbac està literalment perdut en el temps. En èpoques molt primerenques l'home primitiu va trobar materials per a idear instruments per comptar. És probable que el seu inici fora una superfície plana i pedres que es movien sobre línies dibuixades amb pols.

Avui dia es tendeix a pensar que l'origen de l'àbac es troba a la Xina, on l'ús d'aquest instrument encara és notable, igual que al Japó, però tot i així també hi ha referències que el situen a l’imperi romà.