ParAules (PARlant des de les AULES)

ParAules (PARlant des de les AULES)

0

'Nou pisos d'un replà'

Poso en coneixement dels lectors que el dia 27 de juny a les 20 h, presentaré un nou llibre meu a la Biblioteca de Can Pedrals de Granollers, Nou pisos d'un replà, una obra que està a cavall entre la novel·la i el llibre de relats. La presentació, anirà a càrrec de l'escriptora Isabel-Clara Simó i de mi mateix. Naturalment, sou tots convidats a assistir-hi. El dia 14 d'aquest mateix mes es va presentar a la Garriga i, en aquest mateix blog, s'anirà donant puntual notícia de les presentacions que se'n facin, passat el mes d'agost, en altres ciutats. Invitació a la presentació de NOU PISOS...
0

Adeu, Carles

Admirat Carles, Ens vam conèixer l’octubre de 2010, arran del llavors imminent naixement del diari Ara i gràcies a la teva passió per l’educació i al teu escrupolós respecte per la professió docent i, des de llavors ençà, ens havíem vist unes quantes vegades, sempre per motius professionals, però en vaig tenir prou per a comprovar la teva extraordinària qualitat humana. Ara ens has deixat i, amb la teva partença prematura, quan et trobaves en el zenit de la teva carrera i en un moment òptim de maduresa professional, has obert un buit immens no tan sols en el periodisme de qualitat, sinó...
0

'Oh, happy day!'

No fa gaires dies que TV3 ens va oferir la final de la quarta edició del seu concurs Oh, happy day!, amb la brillant actuació de tots els grups musicals que hi havien participat i l’entranyable resultat, favorable als dos adolescents que formen el grup Friendship Sound. Essent com és aquest un concurs musical, i essent com és que els meus coneixements sobre música són aproximadament entre nuls i escassíssims, els meus comentaris s’adreçaran més aviat a aspectes de tipus lingüístic, que és un àmbit en què em moc amb més comoditat. I, efectivament, no puc per menys que fer-me ressò d’un fet...
0

No diré ni un sol 'però'

Divendres passat, en aquest mateix diari, publicava un article en què em queixava de l’actitud incívica que és embrutar els rètols amb què alguns ajuntaments anuncien que el seu és un municipi per la independència. No han passat ni tres dies quan s’ha produït un acte similar tan reprovable com aquell a què em referia en el meu article anterior: el col·lectiu Arran, d’orientació esquerrana i independentista, dilluns, assaltava literalment, a Barcelona, la seu d’un partit, el PP, que si hi ha cap lector que segueixi els meus articles, sabrà que manté uns postulats diametralment oposats als...
0

Reivindicacions incíviques

Haureu vist, benvolgut lector, que d’un temps ençà, cada cop més, apareixen ratllats amb esprai pel damunt, els rètols que acostuma a haver-hi a l’entrada de molts pobles d’arreu de Catalunya, que anuncien que entrem en un municipi per la independència. Naturalment, els brètols que protagonitzen aquestes accions aconsegueixen únicament embrutar i esborrar el text parcialment, però no pas esborrar el missatge, que tothom pot llegir igualment o, si més no, sobreentendre. Però, sobretot, no aconsegueixen neutralitzar les causes profundes per les quals l’Ajuntament va instal·lar aquell...
0

Com és que no ens entenem amb paraules tan semblants? (I i II)

Aquest article va sortir publicat al diari El 9 Nou en dues parts en números consecutius,els dies 13 i 16 de gener de 2017 I Sovint, resulta interessant fer un exercici tan senzill com profitós com és ara comparar les definicions que ofereixen les respectives acadèmies normatives del català i del castellà de determinats termes especialment sensibles. Consultant diverses entrades del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i el de la Real Academia Española (RAE), trobem, a vegades, diferències subtils, però gens innòcues en termes que haurien de ser anàlegs. Vegem-ho. Tots dos...
0

Adeu als diacrítics

Aquest article va sortir publicat al diariEl Punt Avuiel dia 30/11/16 La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (SF), màxima autoritat acadèmica en matèria de normativa de la llengua catalana, ha aprovat recentment una sèrie de canvis que modifiquen certs aspectes de l’ortografia de la nostra llengua. Un dels que més s’han comentat és l’eliminació de la major part dels accents diacrítics, cosa que ha provocat una certa polèmica entre lingüistes i professionals de la llengua, alguns dels quals en són detractors, mentre que d’altres hi estan a favor. Com a lingüista, he de dir...
0

'Per què no parlem prou bé l'anglès?', de Nora Olivé i Laura Gómez

Poso a disposició dels lectors un interessant article sobre l'ensenyament de l'anglès que han publicat a la xarxa les estudiants de periodisme Nora Olivé i Laura Gómez, que van tenir l'amabilitat de fer-me una entrevista sobre el particular, juntament amb altres autors, per documentar una mica més les seves afirmacions. El trobareu a l'enllaç següent:http://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-no-parlem-prou-be-langles/.
0

Benvolguts diacrítics, adéu, (o adeu)

Una versió d'quest article va ser publicada al diari El 9 Nou el dia 11/11/16 La reforma ortogràfica ratificada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (SF) el proppassat 24 d’octubre ha estat objecte de controvèrsia entre lingüistes als mitjans de comunicació del país. Sobretot, per l’eliminació de la immensa majoria d’accents diacrítics. Fins i tot, persones alienes al camp de la lingüística s’han llançat a dir-hi la seva com a simples usuaris. Uns han posat el crit al cel. D’altres ens ho hem pres amb més calma, però no he llegit ningú independent que en fes una...
0

Actituds lingüístiques de sempre

Aquest article és una actualització del que va sortir publicat el dia 28/10/16 al diariEl 9 Nou. L’objectiu d’aquest article és de posar de manifest fins a quin punt hem d’aplaudir i prendre exemple de l’advocada Marta Alsina, que durant la celebració d’un judici de faltes, el dia 24 de maig, al Jutjat de Girona, es va adreçar a la sala en català i el va mantenir malgrat que la jutgessa de torn li va demanar que ho fes en castellà, al·legant que tenia problemes per a entendre-la. Fins i tot, li va arribar a dir que li semblava una falta de cortesia que parlés català davant d’algú que no...

Jordi Sedó

Jordi Sedó

Vaig néixer en el si d'una família humil del barri antic de Barcelona. Des de ben petit, la meva afició ha estat els idiomes. Recordo també que envejava els meus mestres perquè trobava que la seva feina, tot i que, naturalment, no m'ho plantejava en aquests termes, tenia unes enormes potencialitats. Quan vaig ser gran, vaig poder dedicar-me professionalment a les activitats que més m'agraden: escriure, ensenyar i l'estudi de la llengua com a fenomen antropològic i social.

Al llarg de la meva vida professional, m'he dedicat al conreu de les llengües, a la docència i a escriure, fonamentalment sobre llengua i educació, tot i que no pas exclusivament, ja que també he publicat alguns llibres de narrativa.

Per a més informació, seguiu l'enllaç http://www.escriptors.cat/autors/jordisedo/pagina.php?id_sec=2892.