ParAules (PARlant des de les AULES)

ParAules (PARlant des de les AULES)

0

Reivindicacions incíviques

Aquest article va ser publicat al diari El 9 Nou el dia 23 de març de 2017 Haureu vist, benvolgut lector, que d’un temps ençà, cada cop més, apareixen ratllats amb esprai pel damunt, els rètols que acostuma a haver-hi a l’entrada de molts pobles d’arreu de Catalunya, que anuncien que entrem en un municipi per la independència. Naturalment, els brètols que protagonitzen aquestes accions aconsegueixen únicament embrutar i esborrar el text parcialment, però no pas esborrar el missatge, que tothom pot llegir igualment o, si més no, sobreentendre. Però, sobretot, no aconsegueixen neutralitzar...
0

Com és que no ens entenem amb paraules tan semblants? (I i II)

Aquest article va sortir publicat al diari El 9 Nou en dues parts en números consecutius,els dies 13 i 16 de gener de 2017 I Sovint, resulta interessant fer un exercici tan senzill com profitós com és ara comparar les definicions que ofereixen les respectives acadèmies normatives del català i del castellà de determinats termes especialment sensibles. Consultant diverses entrades del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) i el de la Real Academia Española (RAE), trobem, a vegades, diferències subtils, però gens innòcues en termes que haurien de ser anàlegs. Vegem-ho. Tots dos...
0

Adeu als diacrítics

Aquest article va sortir publicat al diariEl Punt Avuiel dia 30/11/16 La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (SF), màxima autoritat acadèmica en matèria de normativa de la llengua catalana, ha aprovat recentment una sèrie de canvis que modifiquen certs aspectes de l’ortografia de la nostra llengua. Un dels que més s’han comentat és l’eliminació de la major part dels accents diacrítics, cosa que ha provocat una certa polèmica entre lingüistes i professionals de la llengua, alguns dels quals en són detractors, mentre que d’altres hi estan a favor. Com a lingüista, he de dir...
0

'Per què no parlem prou bé l'anglès?', de Nora Olivé i Laura Gómez

Poso a disposició dels lectors un interessant article sobre l'ensenyament de l'anglès que han publicat a la xarxa les estudiants de periodisme Nora Olivé i Laura Gómez, que van tenir l'amabilitat de fer-me una entrevista sobre el particular, juntament amb altres autors, per documentar una mica més les seves afirmacions. El trobareu a l'enllaç següent:http://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-no-parlem-prou-be-langles/.
0

Benvolguts diacrítics, adéu, (o adeu)

Una versió d'quest article va ser publicada al diari El 9 Nou el dia 11/11/16 La reforma ortogràfica ratificada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (SF) el proppassat 24 d’octubre ha estat objecte de controvèrsia entre lingüistes als mitjans de comunicació del país. Sobretot, per l’eliminació de la immensa majoria d’accents diacrítics. Fins i tot, persones alienes al camp de la lingüística s’han llançat a dir-hi la seva com a simples usuaris. Uns han posat el crit al cel. D’altres ens ho hem pres amb més calma, però no he llegit ningú independent que en fes una...
0

Actituds lingüístiques de sempre

Aquest article és una actualització del que va sortir publicat el dia 28/10/16 al diariEl 9 Nou. L’objectiu d’aquest article és de posar de manifest fins a quin punt hem d’aplaudir i prendre exemple de l’advocada Marta Alsina, que durant la celebració d’un judici de faltes, el dia 24 de maig, al Jutjat de Girona, es va adreçar a la sala en català i el va mantenir malgrat que la jutgessa de torn li va demanar que ho fes en castellà, al·legant que tenia problemes per a entendre-la. Fins i tot, li va arribar a dir que li semblava una falta de cortesia que parlés català davant d’algú que no...
0

Per a què serveix la independència?

Aquest article va ser publicat al diariEl 9 Nou el dia 9 de setembre de 2016 A les portes de la Diada que el cèlebre full de ruta sembla consagrar com a definitiva, val la pena que ens plantegem per a què volem la independència de Catalunya. I la veritat és que sempre que llegeixo o sento a dir que és per a fer un país més just, més solidari o menys corrupte, arrufo el nas perquè no m’acabo de creure que sigui necessàriament així. Almenys, no pas gràcies a la independència. M’explico: Cadascú té la seva particular concepció de bondat, justícia, solidaritat i, en alguns casos, fins i tot,...
0

Contacte de llengües

Aquest article va ser publicat el dia 21 de juny de 2016 al diari El Punt Avui Fa uns quants mesos que he d’assistir regularment a unes reunions que, malgrat que tenen lloc a Catalunya, es desenvolupen íntegrament o majoritàriament en castellà per la presència de persones que hi acudeixen de diferents indrets d’Espanya i, fins i tot, d’algun altre Estat. Solen participar-hi professionals relacionats amb l’educació: pedagogs, psicòlegs, educadors socials i psicopedagogs. Persones, per tant, qualificades i que, tot i no ser professionals de la llengua, sí que es veuen obligats a fer-ne una...
0

Actituds... polítiques?

Aquest article va ser publicat el dia 20 de juny de 2016 al diariEl 9 Nou Aquests darrers dies se n’ha parlat molt, del terrabastall polític que s’ha produït al Parlament català arran de la no-aprovació de la Llei de pressupostos, però hi ha un detall sobre el qual em fa l’efecte que no s’ha posat prou l’accent. Es tracta de l’oportuna matisació que va fer el diputat de la CUP Joan Garriga en el seu torn de rèplica a la intervenció del President Puigdemont. Va dir que els membres del seu grup se sentien responsables del que havia passat, però immediatament va rectificar i va dir que se’n...
0

Prou de 'Lith' Castro

Aquest article va ser publicat al diari El 9 Nou el dia 27/5/16 Darrerament, se n’ha sentit molt a parlar, de la Liz Castro, arran de les seves possibilitats de sortir elegida presidenta de l’ANC, en substitució del finalment reelegit Jordi Sánchez. L’objectiu d’aquest article, però, no és de fer una valoració del personatge ni de la decisió presa recentment per l’ANC, sinó centrar-me en un significatiu detall lingüístic que m’angunieja fa molt de temps, bàsicament perquè sembla que no angunieja gaire a ningú, tret de quatre lingüistes preocupats pels viaranys pels quals es mou la nostra...

Jordi Sedó

Jordi Sedó

Vaig néixer en el si d'una família humil del barri antic de Barcelona. Des de ben petit, la meva afició ha estat els idiomes. Recordo també que envejava els meus mestres perquè trobava que la seva feina, tot i que, naturalment, no m'ho plantejava en aquests termes, tenia unes enormes potencialitats. Quan vaig ser gran, vaig poder dedicar-me professionalment a les activitats que més m'agraden: escriure, ensenyar i l'estudi de la llengua com a fenomen antropològic i social.

Al llarg de la meva vida professional, m'he dedicat al conreu de les llengües, a la docència i a escriure, fonamentalment sobre llengua i educació, tot i que no pas exclusivament, ja que també he publicat alguns llibres de narrativa.

Per a més informació, seguiu l'enllaç http://www.escriptors.cat/autors/jordisedo/pagina.php?id_sec=2892.