El TC no avala el català com a llengua vehicular de l’escola

Després de 10 anys del recurs del PP sobre certs articles de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), finalment, el Tribunal Constitucional (TC) s’ha dignat a emetre sentència. De temps, n’han tingut...!

N’han quedat afectats 10 articles, però cap d’ells es refereix al model d’immersió lingüística, que ha quedat intacta. Tot i això, sí que s’ha entrat en algun aspecte que toca la llengua, ja que el TC ha rebutjat la pretensió del PP d’anul·lar alguns articles sobre el règim lingüístic i, en canvi, manté l’atenció lingüística personalitzada en català als alumnes que no coneguin la llengua, sempre que es doni el mateix tracte al castellà. Igualment manté l’article sobre el currículum d’ensenyament de les llengües perquè entén que es refereix al català i a l’aranès, però ho fa amb la condició que això no s’interpreti com una manera de privar el castellà de la seva naturalesa de llengua vehicular.

Vol dir això que el TC avala el català com a llengua vehicular de l’escola? Doncs no necessàriament, ja que les anul·lacions efectuades corresponen al recurs que havia interposat el PP, que no afectava l’article 11, en què la LEC s’hi refereix explícitament i, per tant, no s'hi ha pronunciat en contra. "El recurs no qüestiona realment la constitucionalitat del sistema de conjunció lingüística", diu la sentència del TC, cosa que, fins i tot, algú podria interpretar com una velada invitació a presentar un nou recurs qüestionant aquest article.

D’altra banda, cal tenir present que el model lingüístic escolar de Catalunya continua en situació precària ja que persisteix l’obligatorietat de fer el 25% de les classes en castellà només que ho demani una única família. Recordem les sentències que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en aquest sentit per a determinats centres educatius de determinats punts de les províncies de Barcelona i Tarragona i que, encara avui, continuen vigents.

El model lingüístic català, a part de gaudir d’una notable acceptació per part d’una àmplia majoria de la ciutadania, és l’única garantia que es pot donar que, si no tots, almenys, la majoria dels nens que no tenen el català com a llengua primera hi tinguin accés i que això els permeti fer-ne ús si és la seva voluntat. I, d’altra banda, a causa de l’extensió que té el castellà al carrer i als mitjans, garanteix també l’aprenentatge d’aquesta llengua, sense necessitat de fer-la vehicular a l’escola, a tots aquells que tenen la catalana com a pròpia.

Ciutadans ha dit ja que impugnarà la sentència perquè troben que totes dues llengües haurien d’estar al 50% als centres educatius. Mira, doncs podríem començar a parlar-ne en el moment en què totes les televisions i altres mitjans que estan a disposició des catalans usessin les dues llengües al 50%, quan els jutges, els policies nacionals, els guàrdies civils i els mossos d’esquadra que actuen a Catalunya fossin capaços d’expressar-se amb un nivell igual de competència en totes dues llengües, quan totes les sales de cinema oferissin totes les pel·lícules simultàniament, en català i en castellà, quan la retolació i l’etiquetatge fos obligatòria tant en una com en l’altra i quan totes dues es trobin en igualtat de condicions en unes quantes coses més que ometo per no cansar. I feu-ho extensiu a l’aranès al territori corresponent.

Mentrestant, intentarem preservar l’escola d’atacs que l’única cosa que busquen és anorrear la nostra llengua i fer-la esdevenir poc més que residual. Perquè si no la preservem nosaltres, no la preservarà ningú.