Què coi hem de fer amb els 'spinners'?

El nou 'hit'

Segur que esteu al cas dels 'spinners', aquests nous gadgets que giren sobre un eix i que de la nit al dia s'han convertit en un 'must have' per a qualsevol marrec d'entre 7 i 14 anys. El primer 'spinner' que vaig veure va ser aquest passat diumenge i dilluns un parell de nanos ja el mostraven a l'escola; dimarts els que no en portaven eren menys dels que en portaven i per tant és un cas d'èxit rotund impulsat amb la inestimable col·laboració, com és habitual, dels comerços de xinesos.

Quan una cosa així entra a l'escola cal prendre mesures -de xoc o no- i em consta que moltes escoles ja n'han prohibit l'ús al·legant que és un element que distreu molt. A mi, d'entrada, és un element que em provoca certa curiositat i així els ho vaig fer notar als alumnes demanant-los coses sobre materials, usos, colors, preus...

Què proposeu?

A la meva classe de sisè, formada per 25 alumnes, vaig proposar el debat sobre la prohibició, regulació o ús indiscriminat de l'element en hores de classe; els vaig dir que acceptaria el resultat del que es discutís si els arguments -i la manera d'exposar-los- em convencia. Alguns van exposar que era un element que tenia com a missió la relaxació i que per tant seria positiu per ells que en moments de nervis fessin girar el trasto; d'altres van proposar regular-ne l'ús precisament perquè creien que era un element distorsionador que de tant en tant queia a terra i que fa sorollets, aquests van proposar guardar-los en una capsa durant les hores de classe i agafar-los entre hores; d'altres van fer propostes amb càstigs per nens i nenes que trenquessin les normes que havíem d'acceptar. Després d'un debat poc reeixit (cal ser sincer) vam quedar que deixaríem passar un temps prudencial per veure cap on anaven els trets per tornar a debatre el tema amb més arguments.

Quin profit en podem treure?

Na Catherine Hettinger va inventar aquest joc fa uns vint anys amb la intenció de desestressar la gent o d'enfortir els dits de la seva filla que patia una malaltia que li provocava rigidesa a les mans segons les fonts on ho miris. Com a bona inventora va patentar el producte però uns anys després no va ser capaç de reunir els 400 dòlars que li haurien donat uns quants anys més de drets sobre el petit rotor i va perdre'n "la custòdia". Avui, una empresa que havia rebutjat a la inventora ven el producte de forma legal i milers d'imitadors rebenten preus a qualsevol basar que estigui a l'última. Aquesta història, més o menys, és la que em va explicar un alumne ahir. Avui, després d'informar-me per Internet i corroborar dades, estic pensant que serà una manera perfecta per introduir conceptes com els drets d'autor, de patent i debats paral·lels com les modes. Partir dels interessos dels alumnes per colar conceptes és la millor manera d'aconseguir que els aprenentatges vagin rodats (del verb to spin).

I per acabar una cançó.