La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Amb la música del cor

Amb la música del cor

“La música és el cor de la vida. Per ella parla l’amor, sense ella no hi ha bé possible, amb ella tot és bonic.”

Franz Listz

Perquè amb música del cor tot és més fàcil us deixo aquesta imatge amb el desig que les criatures hagin començat bé l’escola infantil. Pensant també amb els més menuts i menudes de la casa avui us deixaré el testimoni d’una mestra que canta lloances de la seva professió. Desitjo que la trobem així pels nostres fills i que els que han començat a la guarderia hagin fet amb tranquil·litat el seu procés d’adaptació.

Els pares necessitem una mestra que sigui afectuosa i que tingui il·lusió per la seva tasca educativa.

Quan veig les mestres i auxiliars d’escoles bressol desvestint i vestint a infants després dels seus jocs amb aigua o rentant-los quan han jugat a ser artistes i estan bruts de pintura o de fang, reconec que el seu cor es pot comparar al de la vertadera mare. En va complaure el relat, rebut en forma de power point, que us transcriuré a continuació. Em sap greu no poder posar-vos les imatges ni la música de fons que acompanyava aquesta declaració de felicitat de la mestra de segon cicle d’escola infantil. (Si llegim amb deteniment la frase que encapçala el post podem, amb el pensament, afegir-hi la que desitgem).

Deia així:

“Sóc mestra: en assabentar-se’n, la gent acostuma preguntar-me què ensenyo. Quan els dic que sóc tutora de nens de tres a cinc anys, generalment, responen amb un ah!, tan sense suc ni bruc, que m’agradaria exclamar:

En quin lloc, sinó, m’abraçaria un elegant jovenet i em diria que m’estima?

On més podria posar llaços als cabells, ajustar cinturons, veure una desfilada de modes cada dia i, encara que sempre em vesteixi de la mateixa manera, sentir dir que el meu vestit és bonic?

On més podria guiar en l’escriptura de les primeres lletres una maneta que potser, algun dia, escriurà un llibre o un document important?

En quin altre lloc oblidaria les meves penes perquè hagués d’atendre tantes esgarrinxades, cops i cors afligits?

On conservaria l’ ànima jove, sinó en mig d’un grup quina atenció es tan efímera, que sempre haig de tenir a mà una caixa de sorpreses?

¿En quim altre lloc vessaria llàgrimes perquè haig de donar per acabats tres anys de relaciones felices?

Em sento gran treballant amb petits”.

És el testimoni d’una mestra feliç que valora la seva vocació al magisteri. Com ella són la majoria. Amb il·lusió sap veure en els nens petits dels que té cura, tota la recompensa i gratificació al seu treball.

I jo avui, us desitjo a tots i a totes molt bona entrada de curs i l’ordre suficient a casa per millorar la qualitat de temps i d’afecte que hem de donar als fills –com aquell que no fas res costós perquè l’amor flueix natural com la música- i omplim d’abraçades, petons i bon humor l’ambient familiar.

Amb la música del cor