La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Tant de bo fos...!

El secret de la felicitat no està en fer el que es vol sinó en voler el que es fa.

Lleó Tolstoi

Una àvia dinàmica, amiga meva, em deia: “Avui les persones sembla que van més a la seva, però els nostres fills i els néts agraeixen el comportament i afecte dels avis encara que no ens ho expressin com ho fèiem nosaltres, que fèiem més compliments. Jo tinc un objectiu molt clar: mantenir el caliu de la família, per tant, cerco altres estils de convivència molt diferents als dels meus pares, per exemple, no els hi estic “tant a sobre” però ells ja saben que estic disponible per quan ho necessitin”. L’agilitat i el dinamisme per canviar de xip són imprescindibles per fer agradable la continuïtat de les arrels familiars, que és l’actitud que té aquesta àvia.

Ens podem figurar quina vida tan desgraciada tindríem si ens diguéssim sovint: “tant de bo fos més jove ..!”, “tant de bo els meus néts em vinguessin a veure més ..!”, “tant de no m’hagués casat ..!”, “tant de bo els meus fills visquessin a la vora de casa ..!”, “tant de bo tingués una situació social diferent ..!”, “tan de bo la meva filla o el meu fill s’hagués casat amb un dels fills dels meus amics ..!”, “tant de bo aquest nét no fos adoptat ..!”, “tant de bo el meu marit o la meva muller fos d’una altra manera ..!”, “tant de bo jo tingués una salut de ferro” ..! i així altres exemples de queixes i de pensaments negatius que ens farien esdevenir ploramiques i infeliços.

Procurem doncs, prendre’ns la vida amb més alegria i realisme i estimem el que tenim.