Escoltem els nens (Premi Pilarín Bayés)

Escoltem els nens (Premi Pilarín Bayés)

Il.lusió en rebre l'estudi editat!!! “Li vaig fer un petó per desitjar-li el millor any. Un petó que li va fer caure una llàgrima. No es creia que el pogués estimar tant”. “Si pogués, l’avi encara aniria a l’escola, ja que quan em veu, em demana què he fet i sempre em vol ajudar a fer els deures. Em diu que tinc molta sort de tenir llibretes, llibres i contes amb tants colors. I es posa a llegir els meus llibres”. “Àvia, a casa teva la sopa me la menjo molt a gust. No em fas córrer, com a casa, i m’expliques mentrestant aquelles històries de quan eres petita que m’agraden tant”. (Extretes dels contes d'avis) Jo sabia el que els avis estimem els néts però ha estat commovedor veure com els néts estimen els avis. Dono les gràcies a Mònica Estruch d’Editorial Mediterrània per l’encàrrec que em va fer per “escoltar els nens” llegint els contes. Ha estat gratificant. Avui, inici d’escoles em sembla oportú agrair la tasca feta a l’estiu de molts avis amb total disponibilitat durant les vacances. Aquest dotzè Premi Pilarín Bayés, convocat per Editorial Mediterrània i l’Obra Social de Sant Joan de Déu ha tingut un èxit aclaparador. S’ha verificat per la resposta rebuda a una convocatòria: Es van rebre 2.716 contes dels alumnes de les escoles de primària de Catalunya, un número molt superior al d’anys anteriors. Hem vist que les nostres escoles tenen molt i molt bona salut, i que els mestres han sabut motivar els escolars. Editorial Mediterrània, amb el compromís d’editar els guanyadors, també va afegir un estímul en aquest repte. A qualsevol nen, li agrada obtenir un premi, i aquells que no el rebin saben que han treballat plegats i estan contents d’haver participat en aquest projecte amb estones de complicitat entre professors i companys de classe. De moment us destaco que ha estat per mi una alegria constatar com els néts aprecien el ritme del temps que tenen els seus avis, ells són per les criatures, uns clars representants del déu de la mito­logia grega Kairós, contraposat a Cronos, un altre déu grec. Mentre que Cronos representa el temps quantita­tiu, el del rellotge, el pas de les hores, Kairós representa el temps qualitatiu, és a dir, el moment oportú, l’esdeveniment irrepetible, màgic, en què es poden donar ex­periències que ens poden transformar, l’oportunitat. I d’això, els avis en saben. Els nens, amb els avis, aprenen que hi ha temps per parlar, per escoltar, per fixar-se en les coses quotidianes, petites, properes i tan importants. Han valorat molt positivament el temps que passen amb els avis, perquè és un temps on poden succeir coses úniques, màgiques, perquè el que impor­ta és ser estimats, ser nens i parlar, riure, jugar... Tam­bé hem vist com contemplen la naturalesa que, sovint, és un espai que descobreixen amb els avis, potser per causa de la generació de la qual formen part, més as­sociats a la vida de camp i als pobles o espais on el temps passa a poc a poc. Què més he valorat doncs desprès de la lectura del contes?: Després de llegir-me els contes, he valorat molt com els nens expressen els seus sentiments per escrit. Si els pares alguna vegada es queixen que els fills els contesten amb paraules com: “bé, regular, fatal”, ens trobem que, amb els avis, que serven silencis per deixar parlar, el nét, sigui tímid o agosarat, es troba com peix a l’aigua per expressar el que sent. Si pares, mestres i adults imitem l’actitud dels avis, segur que millorarem el llenguatge verbal i els diàlegs que intercanviem amb els nens i guanyarem en comunicació i confiança. Educarem millor les seves emocions i l’autoestima, per conviure millor amb els altres a casa, a l’escola i al carrer. Aquest recurs pedagògic dels contes, centrats en la figura dels avis, l’ha animat l’escola! Caldrà agrair als mestres la seva entusiasta dedicació, compaginada amb les tasques diàries de la classe, i la seva resposta a una iniciativa com aquesta, que ajuda a crear complicitat entre la família i l’escola. Els nostres mestres han deixat llibertat als nens per expressar-se lliurement per escrit. Alguns contes són més propers a la realitat i altres, més imaginatius. Segur que més d’un pare i mare, en llegir el conte que el seu fill ha escrit, ha conegut trets de la personalitat del fill que estaven amagats als seus ulls. Per amor, els avis, són capaços de fer coses extraordinàries, com aquell qui no fa res. Com les àvies que, quan un menut plora, diuen: “A aquesta criatura li falta la falda...”, deixen el que estan fent i canten “Arri, arri tatanet, anirem a Sant Benet...”, amb el petit als seus genolls. O bé els adormen amb altres cançons ben arrelades en les nostres tradicions familiars, cançons que també aprenen els nens a l’escola amb els mestres. Tot l’afecte rebut a la primera infància ha repercutit abundantment en el que han escrit els nens. Amb els seus relats, anirem obrint baguls de les golfes o de l’altell de l’armari que els ha servit d’inspiració. La mirada dels nens cal escoltar-la amb respecte i admiració. Una mirada en què trobem avis que saben donar caliu als seus néts i tenen total disponibilitat per estar a prop d’ells: acompanyant-los en passejos per la muntanya o platja, observant la natura, ensenyant-los com es té cura d’un hort i dels animals de granja. A més, els avis són una bona ajuda per a l’escola quan estan al costat dels nens a l’hora de fer els deures. Els nens i nenes valoren molt positivament que els avis siguin divertits i imaginatius, perquè amb ells s’ho passen bé, riuen i són creatius tot jugant. En els contes, no hi falten els relats dels records dels avis, les històries que aquests van viure en la seva joventut i hi trobem, també, caixes amb fotografies, dietaris i objectes preuats. I el que sempre, sempre hi trobem, com una agradable música de fons, és la cuina deliciosa de les àvies. Elles són les que més sovint han estat al comandament dels fogons, sense excloure algun avi que fa bones paelles. Són àvies que posen els seus cinc sentits per preparar els plats i els néts sempre els troben els millors del món. Els nostres néts "han tocat" la saviesa dels avis, adqui­rida gràcies a la reflexió de la seva experiència.

Trans­metre valors ho podem fer tots; no cal ser ni potentat, ni ric, ni pobre, ni científic o filòsof; només cal apren­dre de l’actitud positiva i serena que viuen els nostres grans per anar cercant el sentit que té la vida. Donem les gràcies als avis per ser tan savis i tan generosos amb els néts i imitem-los! Avis i néts, néts i avis viuen l’amor en escreix. I jo he tingut el plaer de fer d’escoltadora dels nens i de les nenes, i tinc consciència plena que no sóc la mateixa d’abans... Envio una abraçada d’àvia als meus estimats lectors i lectores del blog. (Com que aquí només us he deixat aquestes petites pinzellades, podreu descarregar-vos tot l’estudi sota dues mirades clarament diferenciades: la del grup d’Investigació en infermeria, educació i societat (GIES) i la meva. Us farà molta il.lusió poder anar girant pàgina i llegir-lo tot!):

http://issuu.com/obrasocialsantjoandedeu/docs/estudi_mediterrania_2015_valors-avi