La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Dia internacional d'internet: Ser "xarxes de protecció"

Dia d’internet: els pares som la xarxa de protecció

... i tot amb mesura..! Zoom

... i tot amb mesura..!

... i tot amb mesura..!

“L’espai virtual és una immensa plaça intangible on solitaris cerquen companyia. En ocasions, aquesta recerca és un mecanisme per fugir d’una vida buida, trista, monòtona o, si més no, poc satisfactòria”

Francesc Torralba

Avui és el dia internacional d’internet, és per això que reflexionarem una mica sobre aquest tema. Recordem que és necessari estar “connectat” però trobant la seva justa mesura.

Tots som conscients, i estarem d’acord, que seria pitjor privar els nostres fills d’aquestes tecnologies –o privar-nos-en nosaltres–; però hem de reconèixer que si ells en són addictes no hi podrem ni parlar. I si no hi ha espais afectius entre pares i fills, encara que visquem sota el mateix sostre, no els podrem comprendre.

Esgarrifa llegir notícies sobre el fenomen anomenat hikikomori (en català, aïllament). Al Japó hi ha 1.200.000 joves amb aquest greu trastorn social, que els fa recloure’s a la seva habitació, a la qual no deixen entrar ningú. Normalment, són fills únics o primogènits que es troben pressionats per la societat japonesa, se senten incapaços de complir els rols socials i reaccionen amb l’aïllament. Són joves de classe alta a qui els seus pares els ho han donat tot. No parlen amb ningú, ni amb els seus familiars. El món exterior no els interessa. El pitjor és que poden estar tancats anys i anys per por de sortir. Tot un drama... Quin dolor que produeix pensar en això! La mare d’un noi japonès d’aquests deia, en un reportatge: «Es banya cada sis mesos i l’habitació en la qual està reclòs –a la qual no puc accedir– està plena de porqueria...».

És hora de fer dieta digital. Potser no serà el cas del nostre fill, tot i que podria ser-ho; per això, seria perillós no organitzar el temps d’utilització de la xarxa i acordar amb ell els horaris. Actualment s’ha de revisar aquesta dieta amb tanta cura com ho fem amb les altres activitats diàries de casa, com menjar verdura i fruita encara que no agradi.

Segons notícies d’Europa Press, vuit-cents nois i noies d’entre dotze i divuit anys que han participat en l’estudi Joventut i violència, realitzat per la Fundació Pfizer i presentat durant el VI Fòrum de Debat Social, en el qual també han intervingut els seus pares i dos-cents professors d’ESO i Batxillerat, han contestat que el consum d’alcohol i de droga és el que incideix més sobre la violència, però cal destacar també nous aspectes: «Les noves tecnologies també són una font de violència. Un 8,1% dels joves que han participat a l’enquesta diu que ha patit algun tipus de maltractament psicològic a través del mòbil i l’11,6% reconeix que ha estat a través d’internet. La majoria de vegades, en ambdós casos, per part de desconeguts».

Si el nostre fill es troba sol i abandonat sense la nostra presència, cercarà a la xarxa altres connexions socials i, tot i que aquesta relació l’enriqueixi pel contacte amb persones de tot el món, no podem oblidar que s’hi pot enganxar i el pot perjudicar en molts aspectes, entre d’altres, amb el bullying digital.

També, segons les enquestes, va augmentant el risc de tenir patologies, com les dels joves japonesos amb trastorns socials o altres, com les assenyalades per Jesús de Gándara, cap de la Unitat de Psiquiatria del Complex Assistencial de Burgos, en declaracions a LaVanguardia (29-10-2010): «l’ús excessiu d’internet acostuma a estar relacionat amb patrons patològics de depressió, fòbies o aïllament».

Comentàvem amb una amiga la forma de viure dels nostres fills i opinàvem el següent:

“Crec que el més important pel que fa als adolescents és acompanyar-los; hem de ser una presència constant i respectuosa. Han de saber que hi som, per fer-los costat, per ser la seva "xarxa de protecció" i el seu referent...”.