La convivència, un trencaclosques

Victòria Cardona

Àvies conciliadores

Àvies conciliadores

“L’amabilitat és el llenguatge que els sords poden escoltar i els cecs veure.”

Mark Twain

S’ha retre un homenatge a tantes àvies que, o bé per estar jubilades, o bé perquè no havien treballat fora de casa –a la llar sí, i molt–, ajuden a conciliar la vida de treball i de família donant tranquil·litat als fills i néts, gràcies a la seva disponibilitat. La seva tendresa està molt ben recompensada, només cal escoltar a molta gent jove quan parlen de l’àvia, sobre tot la d’aquests nois i noies a qui l’àvia els ha explicat contes quan eren petits, els ha amanyagat i els ha gronxat. No s’oblida mai el tracte que s’ha rebut!

Els temps que ens ha tocat viure no són ni millors ni pitjors, simplement són diferents, com diferent és la circumstància de què ara està molt ben vist que la majoria de les mares joves treballin a casa i fora de casa. Si faig esment d’aquest fet és perquè a la majoria de les àvies – tot i que molts avis també ho han fet i ho fan - ens ha tocat participar més que abans a la llar dels nostres fills per ajudar a conciliar aquesta vida de doble treball de les mares.

Val més viure aquesta època amb optimisme i sense queixar-se’n, i conviure amb els que tenim més a la vora amb una actitud positiva