Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Sense els pares no!

L'ansietat per separar-se dels pares és adaptativa en l'etapa que va des dels sis fins als vint-i-quatre o trenta-sis mesos, en la qual el infant es sent insegur a l'allunyar-se dels pares. I quan disminueix aquesta ansietat? A partir del moment en què el nen comença a parlar i socialitzar-se.

Hi ha un procés clínic anomenat ansietat per separació en la qual el nen té por a afrontar la separació física dels seus pares. Encara que això pot tenir una relativa importància en la etapa preescolar, ja no és així dins la etapa d'Educació Primària.

Perquè un nen presenti aquest tipus d’alteració emocional s'han de donar almenys tres de les següents situacions i aquestes han de perdurar més d’un mes:

•Excessiu malestar quan sols pensa en la separació.

•Gran preocupació per perdre les seves figures parentals i pensar que puguin patir algun dany.

•Gran preocupació perquè hi pugui haver un esdeveniment important que els separi.

•Resistència a anar a l'escola i/o a les colònies escolars.

•Resistència a anar-se’n a dormir sense les figura parentals.

•Queixes somàtiques al separar-se dels seus pares.

Cal valorar aquests aspectes per diferenciar-los d'actituds fruit de la sobreprotecció. I cal esmentar que aquests tipus de senyals d'alarma psicopatològica, lligades a l'ansietat per separació, requereixen de intervencions no sols educatives.