Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Esport, diversió o competició?

Des del punt de vista dels professionals de la psicologia infantil i de l’adolescència és important que els nens practiquin algun tipus d’activitat física. Concretament, s’acostuma a proposar als pares la realització d’alguna mena d’esport. Les raons són molt diverses. I és que qualsevol nen ha de fer una activitat lúdica pel simple fet que s’ho passa bé practicant-la i que està satisfet i feliç quan l’acaba. Hi ha vegades, però, que per certs motius els nens comencen a avorrir aquella activitat o deixen de gaudir-ne. Estem parlant, des de nens amb dificultats adaptatives o massa dominants fins a situacions on els pares són massa exigents o excessivament competitius.

Cal dir, però, que la major part dels pares només busquen que el seu fill es diverteixi fent esport. Existeixen pares molt involucrats amb l’activitat del seu fill. L’acompanyen a cada entrenament o partit i després el recullen. L’animen sigui quin sigui el resultat final. Es preocupen per com els hi ha anat l’entrenament o el partit.

Però si tornem a aquells pares exigents o competitius veurem que acostumen a pressionar al seu fill perquè ho faci tot perfecte. Quan no és així l’acostumen a renyar, corregir o criticar. En alguns casos més greus, els propis pares exigeixen a l’entrenador que el seu fill jugui més o que esbronqui als altres nens perquè no fan les coses com ells creuen que les haurien de fer.

Què és el més important quan un nen practica esport? Sense cap dubte és el propi esport. És a dir, realitzar una activitat saludable que li generi alegria i benestar. A més, que li permeti relacionar-se amb altres nens. Com a pares, per tant, caldrà tenir en compte un seguit de coses perquè el nostre fill pugui seguir gaudint d’allò que fa sense pressions ni pors.

Primerament, deixar clar que l’objectiu final de fer esport no és guanyar. Cal canviar aquesta mentalitat i veure que allò fonamental és que el nen es formi, s'eduqui i s’ho passi bé. Per aquest motiu caldrà, a més, trobar un equip o un club que transmeti els valors més adients. A més, s’ha de donar suport al nen, és a dir, reforçar-lo positivament. En aquest cas, no l’haurem de pressionar, ni cridar, ni donar-li ordres. De la mateixa manera, s’haurà de tenir respecte per tots els companys i l’entrenador del nostre fill, així com també pels equips rivals. Finalment, caldrà no inculcar falses il·lusions al nostre fill.

Tot això és molt important perquè com a pares cal transmetre uns valors concrets als nostres fills. Per tant, els pares són el primer mirall en qui es fixaran els propis nens. I recordar sempre que el més important per un nen és gaudir en grup de les activitats que fa.