Un vot de confiança

Comunicació, regles i confiança. Aquestes són les paraules més repetides per professors i psicòlegs a l'hora d'abordar un tema complicat com és la manera com han d'actuar els pares davant les sortides nocturnes dels adolescents. Perquè als joves cal informar-los dels riscos que té la nit, cal educar-los en un clima de llibertat, amor i responsabilitat cap a l'estudi i la família, però també cal confiar en la seva capacitat d'enfrontar-se als problemes i, si és necessari, cal deixar que s'equivoquin.

Així ho creu la psicòloga Reyes López: segons ella, la protecció en excés, més que un benefici, és un obstacle que impedeix la maduració adequada dels adolescents. Així ho considera també el seu homòleg Ángel Pozo, que parla de "valentia" a l'hora de referir-se als pares sobreprotectors. I així opinen mares com Amanda del Pozo, per qui l'autonomia és imprescindible en el camí cap a la maduresa. "Els pares també sortim de nit o marxem caps de setmana sencers i ells poden fer el que vulguin, ningú els vigila. Només pots creuar els dits i confiar en ells. Et toca clavar-los alguna bona bronca quan no s'han comportat correctament, però també cal donar-los confiança i jo ara com ara m'arrisco a deixar-los que creixin i que s'equivoquin perquè jo també ho vaig fer malgrat totes les prohibicions que em van imposar els meus pares", apunta l'Amanda.