Criatures 01/12/2012

El valor del material

M. Jesús Comellas
2 min

Oh, s'ha trencat! No ho sabia! Aquesta situació és realment freqüent en el dia a dia i pràcticament a totes les edats. El que no és tan clara és la resposta que les criatures reben. "No t'amoïnis, ja en posarem una altra" o "Cap problema, era molt fràgil". Són respostes que resolen la situació i sovint s'hi afegeix una certa justificació: "Que no se senti malament. És una criatura i ja se sap les criatures trenquen coses". Però aquesta és una resposta que només afavoreix que es perpetuï aquesta situació i una manca de cura. Però també hi hauria un altre enfocament, una altra manera de respondre que -sense dramatismes o exageracions- comportaria un missatge més exigent i més reflexiu: "Cal tenir cura de les coses", "Cal vigilar perquè no es faci malbé o es trenqui" o "Ara no ho tindrem perquè caldrà esperar abans de comprar-ne una altra".

Certament, aquestes dues mirades, aquestes dues maneres de respondre, desperten, des de les edats més tendres, unes actituds que posteriorment es retrobaran tant a casa com a l'escola, al carrer i allà on es vagi. No és cert que les criatures hagin de destrossar el que tenen o que hagin d'anar pel món de manera barroera i descuidada. També és cert que no cal exigir més del que correspon, per edat o circumstàncies, i cal també tenir flexibilitat en situacions que, per atzar o per circumstàncies diverses, poden portar a situacions més o menys desastroses. La idea és que la cura de les pròpies coses fa tenir més cura amb els objectes, els entorns i les persones que envolten les criatures.

Difícilment es pot esperar una actitud de respecte si no hi ha un missatge quotidià, que afavoreixi l'aprenentatge de manera que es valoritzin els objectes més enllà del seu valor econòmic, sense alarmismes ni rigideses. Tampoc no es pot esperar que es doni valor a la natura i el que ofereix: floretes, insectes, nius de les formigues o altres elements, si no es valora la fragilitat i, sobretot, la necessitat de tenir respecte per part de qui té més força.

De fet, tot plegat implica saber regular la força, el moviment, els impulsos i les reaccions, ja que al voltant de cada criatura hi ha persones, grans i petites, objectes fràgils i delicats, i situacions en les quals és important aquesta sensibilitat.

stats