Criatures 01/03/2014

La torre inclinada de PISA

i
Gregorio Luri
2 min

Un periodista em va demanar la meva opinió sobre els resultats de PISA 2012. Li vaig contestar que amb els resultats a la mà un polític espavilat podia afirmar el que li vingués de gust. El que no sospitava era que poguessin tenir a la mà dades falses.

Tots recordem els debats de l’endemà de la publicació de l’informe sobre les variacions dels nostres resultats en ciències, matemàtiques i en comprensió lectora. Però el veritable escàndol de PISA 2012 era, per a nosaltres, l’absentisme. Segons les dades oficials, Catalunya era la comunitat amb més absentisme escolar, amb un vergonyós 48%. Se situava al nivell d’Itàlia i solament per davant de Turquia. Si es comparava aquest percentatge amb el de les Balears, un 3%, o amb el de la mitjana de l’OCDE, un 14%, la perplexitat era majúscula. Jo em vaig creure les dades, i la meva fe em va ocasionar una petita picabaralla amb Irene Rigau, que -més perspicaç que jo- les posava en dubte.

PISA 2012 es va publicar al desembre, amb gran publicitat. Però ara, tot just la setmana passada, ens hem assabentat que les dades d’absentisme relatives a Euskadi i Catalunya eren falses. L’índex d’absentisme escolar a les Balears és, en realitat, d’un 24,9% i a Catalunya d’un 23,7%.

Conspiració o neciesa?

Per preservar la meva salut mental de la temptació paranoide, rebutjo per principi qualsevol interpretació conspirativa de les coses. Però de vegades sospito que és millor tractar amb un conspirador que amb un maldestre. Una equivocació tan grollera com aquesta llança considerables dubtes sobre la credibilitat de les conclusions de PISA. Ens animen a prendre’ns seriosament qui suggereix que certs països exclouen els seus pitjors alumnes de les proves o que d’altres avisen amb antelació els centres que han de ser avaluats.

Fora bo que, coneguda la veritat, demanés excuses públiques el diari que, confonent la informació amb la piromania, va deixar anar que els alumnes que no assisteixen a classe a Catalunya són els castellanoparlants, que estarien patint un mòbing de caràcter lingüístic. Però nosaltres no podem caure en el cofoisme ridícul de mirar el nostre 23,7% d’absentisme pensant que “Home, doncs no estem tan malament”. Hem d’acostumar-nos a exigir-nos a nosaltres mateixos exactament el que s’exigeixen les regions europees a les quals, culturalment i econòmicament, ens volem assemblar.

stats