Criatures 31/08/2013

En texans. Orquestres a les escoles

L'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de Lleida fa audicions escolars o assajos oberts per acostar la música de cambra a nens i joves

Xavier Tedó
4 min
En texans Orquestres a les escoles

Si el programa Òpera en texans ha aconseguit acostar aquest gènere musical al públic que no n'és seguidor, l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC) es va crear el 2002 per facilitar l'accés a la música simfònica i de cambra a tota la societat. A banda de dotar la ciutat i les comarques de Lleida d'una proposta musical estable, l'orquestra sempre ha donat un sentit social a la seva tasca. Nens i adolescents també se'n beneficien. Els músics fan audicions escolars a través de l'Auditori de Lleida.

"Es tracta de donar l'oportunitat de veure-ho en directe, de viure-ho d'una manera diferent de la de l'aula, on escolten la música enregistrada. Que puguin assistir a un concert és oferir-los una classe magistral", remarca Alfons Reverté, director titular i artístic de l'OJC. Un altre dels pilars del projecte són els assajos oberts que fan per a escolars: "Tenen l'oportunitat de veure com treballa l'orquestra, com els músics s'aturen per millorar algun aspecte i aprenen la importància de treballar en grup perquè s'adonen que el concert és fruit d'una gran preparació". El director de l'OJC en destaca les virtuts: "Els fem un vestit a mida, veuen com sona un instrument sol, com sonen els violins sols o els de fusta o metall perquè puguin desgranar les diferents sonoritats".

No és una iniciativa adreçada únicament als alumnes més grans. També els infants d'escoles bressol o d'infantil hi assisteixen. El prestigiós músic explica: "Els assajos duren menys estona, els adaptem perquè no perdin l'atenció". Els més petits, però, no s'acostumen a distreure perquè miren, toquen i senten els instruments en un programa que han batejat amb el nom de L'orquestra amb tu . Tinguin l'edat que tinguin, els alumnes pugen a l'escenari i s'asseuen enmig de l'orquestra, als peus dels músics, perquè puguin sentir-ho des de dins. "Els assajos els fem en grups més petits perquè músics i alumnes en puguin gaudir còmodament". També hi ha diverses escoles d'educació especial que assisteixen de manera habitual als assajos oberts per trencar qualsevol tipus de barrera. "Volem que l'OJC estigui vinculada amb tots els sectors de la societat i se la sentin pròxima". Les actuacions que han fet en diferents centres penitenciaris en són la millor prova.

Un sentit maltractat

Una altra de les iniciatives exitoses de sessions escolars que han engegat és el Va de contes , en què la narració i la música es fusionen en una aposta que Reverté reconeix que és "arriscada". Sigui com sigui, deixa clar: "És com quan els posem al llit i els expliquem un conte, tot i que, aquí, a la seducció de la paraula hi afegim música". Els músics de Bremen , de Bernard Rogers, i Pere i el llop , de Serguei Prokófiev, han estat els dos últims contes musicals que s'han interpretat.

Mares i pares també poden acompanyar els fills a escoltar l'orquestra lleidatana gràcies als concerts familiars que s'organitzen periòdicament. Una de les propostes són els Concerts d'aventures , on la música i els titelles comparteixen escenari amb la participació del Centre de Titelles de Lleida: "És l'aposta per una proposta visual de primer ordre perquè hi intervenen reconeguts titellaires de la ciutat". És la seva manera de mirar de contrarestar el poder de la imatge: "El principal problema és el culte a la imatge: tot el que no entra pels ulls és difícil que entri, i l'oïda és un sentit al qual no és tan fàcil d'accedir, és un sentit maltractat, ja que ara tot es fa multimèdia", subratlla Reverté. I afegeix: "Cal buscar àmbits més sensibles, com ara sentir com sona una flauta, per mostrar la gran riquesa acústica, de la mateixa manera que es fa amb els colors en la pintura". El director barceloní assegura: "El públic infantil i juvenil és agraït, però crític. Dóna sentit al que fem perquè l'orquestra no es limita a fer concerts ortodoxos, sinó que esdevé una eina de formació, creixement personal i fins i tot de curiositat".

Seduir la joventut

L'Institut Màrius Torres de Lleida és dels que encara aposten per la formació musical gràcies a la tasca que hi desenvolupa com a professor de música, des de fa 16 anys, el compositor David Esterri, que es va iniciar en el món de la docència a l'escola de música de la ciutat el 1993. Esterri va rebre l'encàrrec de l'OJC d'incentivar la creació de compositors locals per fer una obra per a l'orquestra que tingués un marc pedagògic. Aquesta activitat es va incloure al currículum en diferents sessions, perquè els alumnes treballaven l'obra de manera transversal, a través de la literatura, la plàstica, l'expressió corporal o la dansa.

Esterri va ser l'encarregat d'escriure una versió sui generis de Les mil i una nits , en què la protagonista era la Duniazade, la germana petita de Sherezade, i la temàtica girava al voltant de la igualtat de gèneres. "És el triomf de la raó femenina davant la barbàrie masculina", assenyala Esterri.

Després de reflexionar sobre el masclisme i la violència de gènere, els alumnes van participar en un concurs de poemes i dibuixos sobre aquesta temàtica i els guanyadors van tenir l'oportunitat de veure els seus dibuixos projectats o recitar els seus textos abans del concert. Altres van poder sortir a l'escenari a ballar mentre els músics interpretaven. "Volíem donar-li aquest component audiovisual sense que es perdés l'essència del concert", anota Esterri.

No amaga que la iniciativa pretén acostar els joves a la música clàssica: "N'estan molt allunyats i no hauria de ser així". Tot i que en aquest institut la música és una assignatura obligatòria a l'ESO, a batxillerat és optativa i el percentatge d'alumnes inscrits és baix. "Tenim pocs alumnes. La música clàssica ha passat de moda o es veu elitista", es lamenta Esterri.

stats