“Mira, aquell núvol té forma de vaixell! M’agrada, perquè em fa pensar que aquest estiu tornarem a Menorca”. L’ús del llenguatge permet fer metàfores a partir de la percepció visual; permet també connectar el present amb el passat i així anunciar una projecció cap al futur. Els nens més petits utilitzen el llenguatge per aprendre a resoldre qüestions que formen part de l’ara i de l’aquí; el seu pensament encara està molt condicionat pels records concrets. Som els adults els que bastim ponts perquè arribin a establir relacions lògiques i a interioritzar el llenguatge amb el qual parlem de temes rellevants.
L’escola no s’ha de limitar a l’exposició d’uns continguts allunyats de les experiències personals, com tampoc ha de voler complaure els interessos efímers dels alumnes. Entre un extrem i l’altre hi trobem el camí que considerem més fructífer: construir de manera col·lectiva un discurs que afavoreixi el pas d’una visió molt prima del món, fins a una altra amb més gruix, feta amb continguts socialment valuosos i que en algun cas s’imposen per la seva urgència.
Avui és urgent interioritzar que el nostre projecte depredador no pot anar més enllà. La millora de la consciència ecològica no és altra cosa que tenir present en el present les necessitats dels que encara han d’arribar. Així tots hi sortirem guanyant. La idea de canvi continuat i la seva interpretació com a progrés cal que vagi acompanyada de la creença que aquest progrés té sentit quan es converteix en un benefici per a tota la humanitat, no només per als grups que controlen el poder i l’exerceixen d’una manera despòtica.
Cal establir una dialèctica entre el que és local i el que és universal, veure de quina manera s’interrelacionen elements del nostre dia a dia amb les possibilitats d’una vida digna per a tota la humanitat. L’escola no pot viure d’esquena als problemes del món. Ha de permetre l’exercici crític sobre les condicions de vida que ens volen imposar i potenciar nous àmbits de cooperació. Aquest propòsit no pot ser només el d’una àrea específica del saber, perquè si fos així l’únic que faríem és promoure continguts de manera atomitzada, sense arribar al fons de la qüestió. I el fons de la qüestió és aquest: humanitzar per als altres aquest lloc on avui nosaltres fem estada.
