Criatures 29/03/2014

De qui seran els adolescents?

i
Jaume Funes
2 min

Aquesta setmana la meva activitat professional m’ha dut a donar suport a diferents professionals que s’ocupen d’adolescents als ajuntaments: educadores i treballadors socials, policies locals que fan relacions de proximitat, mediadors de la comunitat, professionals presents al barri que fan seguiment de l’absentisme, assessors que gestionen la seva relació amb les drogues, etc. Tot plegat quan s’ha aprovat una llei estatal que obliga els ajuntaments a deixar de fer tot el que no sigui netejar o arreglar carrers, posar ordre i prestar els serveis socials més assistencials. Tot plegat quan a Catalunya també s’aprovarà aviat una llei de governs locals, si fa o no fa similar, que tot ho fia al fet que els ajuntaments no facin res si no tenen diners.

Així, tots aquests professionals als quals acabo d’animar desapareixeran dels barris. Les polítiques i els polítics antisocials que ens dominen consideren que no són necessaris i, si cal, quan apareguin els conflictes, ja s’augmentarà el nombre de policies per reconduir els adolescents al bon camí.

Sense referents

En els seus caps, en les seves normes, hi cap molta alarma però poques coses més. Els resulta inimaginable, per exemple, dedicar temps i recursos a fer un seguiment via Facebook per aconseguir que una vida adolescent no esdevingui emporrada. No estan a peu de carrer, ni a l’aula, ni descobrint els seus malestars. Igual que amb altres necessitats educatives i socials, mai han tingut clar que els infants o els adolescents són del territori, de la comunitat.

Ja no cal treballar des de l’escola, els serveis socials o els monitors esportius perquè els adults de la família puguin educar-los. Ja no cal garantir que al seu oci, al carrer o als seus llocs de trobada, a les seves xarxes, existeixin professionals pròxims, referents, de la seva confiança, amb l’encàrrec institucional d’estar positivament al seu costat. Amb les noves lleis quedarà clar que no cal fer res de tot això que s’està fent.

A poc a poc es difumina la forma raonable, humana i eficient d’ocupar-se de les persones. Tanmateix, la singularitat educativa de l’adolescència requereix garantir espais, professionals, activitats diverses que puguin fer-se seves, que esdevinguin veritables oportunitats educatives, en la proximitat, en el territori. Ocupar-se bé dels adolescents és, i ha de seguir sent, una qüestió de proximitat municipal.

stats