FAMÍLIA
CATERINA BENNÀSAR
Psicòloga

Quan els patis no són divertits

Hi ha infants que tenen dificultats per al joc funcional, simbòlic o imaginatiu, o no tenen habilitats per iniciar interaccions amb els companys

El temps del pati és per a molts infants el millor moment de la jornada escolar. Són lliures de jugar a allò que més els agrada i poden estar amb qui volen. S’alliberen tensions, es comparteixen moments de diversió i es creen llaços d’amistat. És el lloc perfecte per posar en pràctica les habilitats socials, aprenent a jugar i a compartir mons de fantasia amb els companys, entenent les regles no escrites de les relacions, enfadant-se i desenfadant-se. I és que l’aprenentatge no només es dóna dins les aules. El joc té un paper fonamental per al desenvolupament dels infants perquè és un motor de l’activitat social que fomenta les interaccions entre iguals, ajuda a desenvolupar l’afectivitat, el llenguatge, la imaginació, l’empatia, la comprensió social i l’oci, i cap infant no hauria de perdre’s aquestes oportunitats.

El problema és que hi ha un gran nombre d’infants per a qui el temps de pati no és ni divertit ni alliberador, sinó tot el contrari. Hi ha molts nins i nines que tenen dificultats per dur a terme joc funcional, simbòlic o imaginatiu, o simplement no tenen habilitats per iniciar interaccions amb els companys; n’hi ha d’altres que tenen dificultats per centrar l’atenció en el joc lliure o que estan poc motivats per relacionar-se, fruit de les contínues frustracions en intents previs; altres que tenen dificultats per respectar les regles socials com els torns, o que no saben demanar objectes, adaptar-se a les propostes dels altres, perdre, cooperar en un equip o solucionar conflictes i contratemps. N’hi pot haver amb trastorns i sense. Allò que tenen en comú és que necessiten una estructura per jugar i relacionar-se. Molts acaben aïllant-se al pati, perdent l’oportunitat no sols de divertir-se, sinó també d’aprendre i desenvolupar-se.

JOC ESTRUCTURAT

Són molts els centres que, per aconseguir la participació i la inclusió, han posat en marxa dinàmiques per estructurar i organitzar l’esplai.

El primer pas és l’observació i l’anàlisi de la participació i de les causes de comportaments conflictius o d’aïllament. A partir d’aquí s’han d’organitzar activitats opcionals per a tots, però és imprescindible que siguin adaptables al nivell dels infants que més suport necessiten, i a la vegada atractius per a la resta. Alhora s’ha d’oferir suport perquè tots els infants entenguin el que passa al seu voltant i el grau d’aquest suport s’ha de personalitzar a cada alumne. Uns necessiten un suport visual, altres verbal, contextual, físic o de supervisió. I el suport s’haurà d’adaptar a la progressió de les habilitats i retirar-se de manera progressiva. Així es fomenta l’autonomia.

L’adult al pati ha de facilitar i no solucionar: ha d’ajudar donant suport sense caure en la sobreprotecció. L’adult no ha d’intervenir donant sempre la resposta a les necessitats dels infants, sinó que ha de capacitar-los perquè les següents vegades que es trobin davant una situació tinguin habilitats per resoldre-la. Encertar amb aquest rol sol ser més complicat que solucionar una situació, però és fonamental per ajudar a desenvolupar habilitats de socialització. Si un infant no juga mai durant el pati, el professor no l’ha d’agafar de la mà i introduir-lo en el joc pactant amb els companys que el deixin jugar. Això no capacita un infant i, a més, fomenta una imatge més centrada en les seves dificultats que en les possibilitats. El docent com a facilitador ajuda a interpretar situacions per prendre decisions i planificar les passes que ha de seguir per participar en el joc. A més, es poden organitzar dinàmiques en què tot l’alumnat és convidat a participar. Poden ser jocs explicats prèviament o jocs que s’han practicat en altres contexts més controlats. L’adult pot ajudar a comprendre les situacions, els imprevists i els conflictes, i acompanyar en els processos de presa de decisions o guiar la regulació d’emocions.

Una altra estratègia és estructurar els espais per incloure els interessos particulars dels alumnes, per exemple amb racons de jocs de taula o clubs socials, gestionats pels alumnes i supervisats pel professorat.

Idealment, els companys es convertiran en el suport natural dels que més ho necessiten: si la participació de tots ha estat estable i s’han compartit bons moments respectant les diferències de cadascun, hi haurà més possibilitats que els alumnes es convidin a participar en un joc o s’introdueixin en una conversa, que es creïn llaços d’amistat i que hi hagi una inclusió real.

Queda clar que l’hora del pati és una oportunitat per aprendre tant pels que saque ben gaudir del temps lliure com pels que necessiten suport per gaudirne i que els beneficis de posar en marxa dinàmiques inclusives no seran només per als infants amb dificultats per relacionar-se, sinó també per als altres, que aprendran a ser més comprensius i respectuosos.