Criatures 21/06/2014

En tinc prou! Cap engruna al plat

Una vintena d’escoles de Barcelona participen en el projecte ‘Ens ho mengem tot’,una iniciativa contra el malbaratament alimentari

X. Tedó
4 min

Aproximadament un 20% de les nostres escombraries són menjar que comprem i que s’acaba malbaratant. I el 65% dels residus que generem a les nostres llars els podem evitar aplicant bones pràctiques en l’adquisició, la conservació i la preparació dels aliments. Aquestes són dues de les conclusions del Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona 2011-2018, que preveu un seguit d’actuacions per reduir un 10% la producció de residus per càpita i que pretén evitar el malbaratament alimentari.

La societat actual ha perdut l’hàbit de conservar els aliments quan abans no disposàvem dels recursos tecnològics de què gaudim ara per adquirir, conservar i cuinar aliments. Joan Puigdollers, regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de Barcelona, recorda que “abans les famílies aplicaven mètodes de conserva i elaboraven receptes de cuina per aprofitar al màxim els ingredients de què disposaven”. La pèrdua d’aquestes pràctiques comporta que la generació de residus alimentaris a la ciutat de Barcelona sigui elevada, com de fet passa a la majoria de ciutats i pobles.

Puigdollers adverteix que “llençar menjar que és apte per al consum humà implica també llençar, de manera indirecta, la gran quantitat dels recursos que es necessiten per produir-lo i distribuir-lo fins a la botiga”, i afegeix: “Si, a més, tenim en compte la gestió i el tractament dels aliments que convertim en residus, és del tot evident que la pressió ambiental i social que generem al medi és innecessària”.

Amb la voluntat de promoure un canvi d’hàbits alimentaris a les nostres llars, l’Ajuntament ha editat la guia Pensa, compra, cuina, menja. El menjar no es llença. Prenent com a partida aquesta guia, 24 centres educatius de Barcelona han participat aquest curs en la campanya Ens ho mengem tot, un projecte d’Agenda 21 Escolar en coordinació amb l’Ajuntament que pretén conscienciar l’alumnat sobre la problemàtica del malbaratament alimentari.

L’empremta ecològica

Els alumnes d’aquestes escoles han dedicat una setmana al mes a analitzar cinc aliments: el pa, el iogurt, el peix, la carn i la patata. Una anàlisi que els ha servit per entendre el significat de conceptes com el km 0 o l’empremta ecològica amb jocs i activitats educatives que es fan al pati durant l’hora del menjador.

Saber la procedència dels aliments que es consumeixen al menjador escolar, quantificar el malbaratament de l’aliment, si és que n’hi ha, difondre consells per evitar aquest malbaratament i analitzar l’empremta ecològica dels elements malbaratats són les tasques que han dut a terme els alumnes de tots els cicles. Marta Vilar, tècnica del programa Agenda 21 Escolar, explica que “l’empremta ecològica consisteix a calcular la superfície necessària per crear l’aliment, és a dir, l’aigua o el blat que cal per fer el pa, o el gasoil que ha gastat el tractor per collir el blat”. Així es pot prendre consciència que tot el procés de producció, emmagatzematge i transport deixa una important empremta ecològica.

Quan es llença menjar, també es llencen els recursos que s’han destinat a produir-lo -sòl, aigua, energia-, i es contribueix de manera indirecta a incrementar les emissions de CO a l’atmosfera. Un impacte que es multiplica si l’aliment és d’importació, perquè implica més emissions de diòxid de carboni de resultes del transport.

La màxima responsable de la iniciativa exposa que “el primer dimarts de cada mes han pogut analitzar el que s’ha servit i el que s’ha malbaratat de cada aliment, i en el cas del peix o de la carn, l’origen per saber si és de proximitat”. Mentre s’enllesteix l’informe definitiu amb les dades aportades per tots els centres -que permetrà saber, entre altres coses, el nombre de persones que es podrien beneficiar de l’aliment malbaratat-, Vilar avança que els resultats són molt positius: “Els centres educatius malbaraten poc, els percentatges són d’un 5% de mitjana en cadascun dels cinc aliments”.

La logística ajuda

També destaca l’organització logística del menjador a l’hora de reduir el que es llença: “Si els plats vénen servits de la cuina el malbaratament és superior perquè si el menú és personalitzat saps si aquell alumne es menja bé aquell aliment i n’hi poses més o menys”. Així ho fan a l’Escola Dovella del barri barceloní del Clot. Adrià Suaz, monitor del menjador, explica que són ells els que saben “quant menja cada alumne, perquè és una escola petita d’una sola línia, i així no se’n llença”. “Només els de parvulari es troben el plat a la taula”, diu. Un mural que han fet els mateixos alumnes recull numèricament les dades de tot el que han servit i el que s’ha llençat. Les conclusions són satisfactòries. Suaz subratlla que llencen poc, però matisa que “poc és sempre massa”.

La sensibilització és la pedra angular d’aquest projecte lúdic en què els centres reben una guia metodològica amb propostes d’activitats, dinàmiques, estratègies i recursos, així com formació per als educadors o informació del malbaratament alimentari a la ciutat de Barcelona i a tot Catalunya. L’estudi es presentarà a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, el novembre que ve.

stats