XAVIER TEDÓ

Més pròxims. Pares i fills parlen

Els adolescents es distancien dels seus pares per reafirmar la seva personalitat, però l'escletxa generacional és menys marcada

Més pròxims
 Pares i fills parlen / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

D'idolatrats a qüestionats. Aquest és el canvi d'estadi que viuen generalment els pares quan els seus fills arriben a l'adolescència. La necessitat que tenen els adolescents de reafirmar la seva personalitat per enfrontar-se al món adult fa que marquin distàncies amb els seus progenitors qüestionant la seva autoritat. Ho viu dia a dia la Diana Martínez, que té una filla preadolescent i un fill que està a punt de deixar aquesta etapa: "Per a la Mariona, que té tretze anys, segueixo sent un referent, ho noto per com parla de mi, encara em té molt present". Amb el Carles, que està a punt d'arribar a la majoria d'edat, són figues d'un altre paner: "És més independent i sovint em diu que no m'adono de res". Que els adolescents se submergeixen en nous espais de socialització, en els quals els amics adquireixen una gran importància, la Diana ho ha comprovat aquest any. "En aquesta edat són molt influenciables", assegura. Tot plegat li ha servit per adonar-se que els pares ja no són "els referents principals".

El psicòleg Jaume Funes remarca que l'entrada a l'adolescència suposa, alhora, entrar a la relativitat: "Descobreixen que hi ha més mons, i que el dels adults també està en crisi perquè són igual d'hipòcrites i incoherents. Descobreixen, en definitiva, que tot és relatiu". L'expert en adolescents considera: "Valoren els pares per la seva singularitat, però veuen els seus defectes i les seves mancances. Veuen que no ho saben tot, com es pensaven quan eren petits". El rol dels pares, doncs, canvia: "Juguen un paper de seguretat: els fills saben que hi poden recórrer perquè sempre estan disponibles, tot i que potser no hi acudeixen d'entrada". Els pares, segons el parer de Funes, també "són una font de coneixement i de valors i un model a imitar encara que momentàniament els rebutgin".

Més comunicació

Els canvis físics i psicològics que viuen els adolescents sovint provoquen friccions en la relació amb els seus pares i fan que la comunicació se'n ressenti. No és el cas de la Diana: "Al contrari, a mesura que maduren la comunicació és més bona, el Carles ara m'explica més coses que abans; quan li va bé, això sí". La majoria d'adolescents deixen de fer activitats conjuntes amb la família, però alhora alguns parlen més amb els seus pares perquè apareixen noves inquietuds i creix el seu interès per certs temes. Hi ha temes tabú: "Ni l'un ni l'altre em parlen d'amors i desamors i sempre em diuen que sóc molt pesada quan els pregunto si els agrada algú". El Carles ho confirma: "Les coses de l'institut sí que els hi explico, tinc molt bona relació amb tots dos, però si m'agrada algú ho parlo més amb els companys de classe". Que la tinguin inclosa a les xarxes socials demostra, segons la Diana, la confiança que li tenen: "No els fa vergonya, fins i tot m'escriuen coses, només has de vigilar el que escrius al seu mur". El Carles matisa: "Em fa cosa tenir-los al Facebook, però tampoc em molesta gaire". Un raonament que comparteix la Mariona. Funes destaca: "Si ens interessen les xarxes socials, hi tindrem un punt de proximitat, perquè estem en un món similar i fem el mateix que ells. El món virtual és intergeneracional". La Mariona subratlla: "En la majoria de coses m'entenen". I el Carles també posa èmfasi que tant amb el pare com amb la mare pot "parlar de tot". Si la Mariona veu els seus pares joves, el Carles no els veu ni joves ni grans, "són un entremig". Funes assegura que "tots els adolescents els consideren grans perquè veuen el món diferent". I afegeix: "Si els pares volen escurçar la distància han de valorar els seus gustos i no titllar, per exemple, de soroll la música que escolten". Sigui com sigui, tots els experts coincideixen a assenyalar que la distància entre els pares d'avui i els seus fills és menys curta que generacions enrere. La Diana apunta: "El salt generacional és diferent perquè no tenim les pors que tenien els nostres pares per ignorància, però n'hi ha". Quan va tenir el Carles només tenia 23 anys i estava convençuda que l'entendria, que el fet d'utilitzar les xarxes socials l'acostaria a ell. Tanmateix, la Diana no entén que es passi tot el dia enganxat a l'ordinador o a la consola: "Els meus pares s'enfadaven amb mi perquè sortia massa i jo li he de dir que surti més: ells les relacions les entenen de manera diferent".

Funes reconeix: "Les relacions entre pares i fills ara són diferents, hi ha més proximitat, però tots els pares obliden que han estat joves o temen que reprodueixin les seves conductes oblidant que ells se'n van sortir. Tot depèn de la voluntat dels pares d'entendre l'etapa que viuen els fills".